Tina Vallès

Recordo passar totes les vacances amb els avis a Montblanc.

Recordo anar a comprar la coca tova de Cal Torrelles a les nou en punt, just quan obrien i la flaire de pa ens arribava per la galeria.

Recordo que el diari valia vint duros i em semblava molt.

Recordo les eines de rellotgeria de l’abuelito.

Recordo l’estoig de manicura de quadrets rosats i morats de l’abuelita.

Recordo l’olor d’estufa que feia la casa dels avis de Vilaverd.

Recordo la cuineta de joguina de casa els avis plena de pols i quisca.

Recordo el gat blanc i negre que menjava macarrons i feia companyia a l’avi ja vidu.

Recordo veure les cigonyes al campanar de Santa Maria amb binocles des del terrat de casa els abuelitos.

Recordo els clients per a mi estranys de l’abuelito que venien amb rellotges espatllats i pagaven amb caixes plenes de fruita o conills acabats de matar.

Recordo que ma germana feia poblats de plastilina a la taula supletòria del taller de l’abuelito.

Recordo els plànols que fèiem de casa els abuelos.

Recordo que venia la tia Juana parlava arrugant molt el nas.

Recordo la mobilette del tiet Anton amb una caixa de fruita lligada al darrere.

Recordo que l’avi parlava cridant als Quatre Cantons.

Recordo les mans de la iaia pelant la mandarina per Nadal.

Recordo la cartilla de Caja Madrid que sobresortia de la butxaca de la camisa de l’avi.

Recordo que em vaig trencar les dents a la piscina-bassa de Les Roquetes.

Recordo les excursions de mitja tarda amb els avis a la Font del Ferro en el Citroën-cafetera sempre en primera.

Recordo anar a comprar patates i botifarra a Prades i dedicar-hi tot el dia.

Recordo la cleca que em va clavar la iaia als gronxadors de la plaça de l’Església de Vilaverd.

Recordo l’abuelita asseguda al balcó del menjador gran mirant la gent que passava pel carrer Major.

Recordo el quarto fosc de l’abuelito i tots els seus estris de fotografia.

Recordo les patates xips que feia l’abuelita.

Recordo badar enganxada als vidres de la jogueteria de Ca la Sisqueta.

Recordo comprar un tebeo a Ca l’Agapito.

Recordo l’espardenyeria de la Isabel i les clientes enganlindonades emprovant-se espardenyes minúscules.

Recordo que tiràvem agulles d’estendre als vianants des del balcó del taller de l’abuelo.

Recordo les desenes de tic-tacs diferents sonant dia i nit.

Recordo la pica de pedra de la cuina sempre amb restes d’enciam i de peles de patata.

Recordo les cortines de quadrets que tapaven el cubell de la brossa.

Recordo els discos de Glenn Miller i Vivaldi.

Recordo els llibres sobre volcans i egiptologia i els manuals de rellotgeria, ràdio i televisors.

Recordo que l’abuelo deia sempre la paraula autodidacte.

Recordo els dits de l’abuela fent ganxet i comptant punts.

Recordo tots i cadascun dels tapets que guarnien la casa.

Recordo aprendre a fer ganxet a desgrat.

Recordo anar a La Baldufa a comprar papers, llapis de colors i contes, i recordo la piga gegant de la mestressa.

Recordo anar a Cal Pinyol a comprar roba i el mostrador amb piles i piles de peces per plegar, tot desordenat.

Recordo per Setmana Santa el misteri del Crist al taüt de vidre amb un palmó gegant a l’entrada de casa els abuelos.

Recordo comptar les vespes descalces per Dijous Sant.

Recordo el soroll que feien els armats desfilant per carrer Major, alguns amb mitjons d’esport blancs sota les sandàlies romanes, i recordo les seves cames peludes i les seves cares serioses.

Recordo el vell Roca fent ballar la geganta tot suat i vermell.

Recordo que comprava postals de Montblanc a Cal Vives per enviar-les als pares.

Recordo que l’Auri i l’Olga em van ensenyar a anar en bicicleta.

Recordo la llibertat de travessar les muralles pedalejant.

Recordo l’olor del banyador després d’anar a la piscina i la gana de llop de després d’haver nedat.

Recordo que els abuelos no tenien ni dutxa ni banyera i ens banyàvem en un cossi.

Recordo el pollastre al ajillo de l’abuela i les seves truites de patata sense ceba «per a les nenes».

Recordo que l’abuelo feia fotos de Montblanc que ell hauria volgut que es convertissin en postals.

Recordo que l’abuela em tallava les ungles dels dits dels peus i no em feia mai mal.

Recordo l’olor de l’habitació dels abuelos i el mirall de l’armari i els bitllets de cinc mil pessetes amagats entre les tovalloles i els llençols.

Recordo un milió de coses més, com més n’escric més en recordo.

Recordo recordar tot això que ara recordo i molt més durant l’enterrament de l’abuelo, primer, i de l’abuela, uns quants anys (massa per a ella) després.

>>Bloc de l'autora