dijous, 10 de juny del 2010

Josep M. Muñoz

Recordo l’olor del tabac de pipa —ros, de Virgínia—, que fumava el meu pare, i que impregnava l’habitació on ell, tancat, escrivia. Era una olor particularment agradable. Tant, com per encapçalar aquests records.

Recordo que, per preservar la humitat del tabac, el meu pare posava peladures de poma dins del saquet del tabac.

Recordo que una de les marques de tabac que ell solia fumar es deia Prince Albert. El paquet era vermell i tenia una silueta, en negre, del príncep d’Anglaterra. Era, n’estic segur, una manera de demostrar la seva anglofília.

Recordo que la meva mare fumava una marca de cigarrets, Craven A, que no he tornat a veure mai més. Més tard, i durant una època, solia fumar toscans, amb l’escàndol, real o fingit, d’alguns homes —i, potser també, d’algunes dones.

Recordo la moda dels cigarrets mentolats. En Joan Fuster els fumava. Ara, fa molt de temps que no veig ningú que en fumi. Potser els han prohibits.

Recordo quan vam descobrir, amb en Jaume Badia, els purets Davidoff. Els vam comprar en un estanc del Born de Palma, ara fa tants anys. L’estanquer ens va dir que eren una cosa “assuixí” de petita.

Recordo que, en els pobles i les ciutats petites, la gent es donava el número de telèfon dient només les darreres quatre xifres: les dues del principi eren les mateixes per a tothom.

Recordo que el meu avi matern era un home silenciós. Havent sopat, sortia al balcó —vivia a Tarragona i el vèiem més a l’estiu— i fumava en silenci. Ara entenc com devia apreciar aquells moments.

Recordo que el meu avi ens demanava, els diumenges que érem allà, què volíem de postres, si gelat o mantecado. No vaig estar mai segur de la diferència que hi havia entre totes dues coses.

Recordo que les fotos fetes amb la Polaroid perdien color a mesura que passava el temps.

Recordo, d’adolescent, un viatge a Suïssa. A Zuric vam seure en una cerveseria i ens va atendre una dona que tenia uns pits immensos, com els de l’estanquera d’aquella pel•lícula de Fellini, Ammarcord.

Recordo que, en el dialecte de Roma, “ammarcord” vol dir “Me’n recordo”.

>>Vídeo presentació

>>Bloc de l'autor