Lluís Castells

Recordo la gran nevada a Barcelona l’any 62, amb el meu pare obrint camí amb una pala davant de casa meva.
Recordo els estudis de batxillerat a la cooperativa “La Vanguardia Obrera” al barri d’Horta.
Recordo el cine-fòrum al Centre Parroquial d’Horta Els Lluïsos, on vàrem conèixer el que ens estava prohibit i també la filosofia de taverna que ens hauria de permetre canviar el món i que practicàvem davant d’un cafè a l’Ateneu, al bar Quimet i al Foment hortenc a tocar de la Plaça Eivissa.
Recordo les primeres noies i tota la teoria que sabíem sobre l’amor lliure.

Recordo els darrers anys del franquisme quan amb disset anys portava en un maletí propaganda de la CNT, davant dels “grisos”.
Recordo les Manifestacions dels anys 76 i 77 a Sant Boi i al passeig de Gràcia de Barcelona.
També recordo la manifestació el dia de l’assassinat de l’Ernest Lluch.
Recordo perfectament les mentides de la dreta i els incompliments de les esquerres.

Recordo les meves primeres revistes del “Popular Mechanics”, m’encantaven els seus esquemes i dibuixos.
Recordo que gràcies a aquesta revista i als “owners manual” de modelisme i electrònica vaig aprendre a llegir anglès i alemany.
Recordo el primer model d’avió que vaig construir quant era petit amb paper de seda i cartró, un “zero” japonès de la IIGM i a sobre volava perfectament.
Recordo també el primer model de vaixell que vaig fer, ja de més gran amb sistema de control per ràdio.

Recordo els meus viatges en moto amb una Bultaco metralla MKII, quan la indústria catalana del motor començava el seu declivi.
Recordo les vies del tramvia a la Plaça Eivissa i la pinya que vaig tenir amb una mobylette en passar-hi per sobre un dia de pluja.
Recordo també el somni de qualsevol jove aficionat de posseir una moto japonesa de 4 cilindres, no una Harley, Ducati o Benelli qualsevol.
Recordo que pensava que quan fos gran, molt gran, tindria una moto de “yayos”, una BMW. Ara encara no la tinc, ni ganes, continuo amb les japoneses.