Recordo la gasosa (en dèiem graciosa) Chaparrita que em donava la meva àvia i el xarop de grosella que compràvem a Vic.
Recordo l’aparició de les llaunes de refresc: Coca-cola, Fanta, Tab... Tots en fèiem col•lecció.
Recordo una caixa de fusta vermella on el meu germà hi guardava un tresor desitjat i prohibit: pólvora.
Recordo haver anat a l’aeroport del Prat a veure com s’enlairaven els avions.
Recordo quan al poble van obrir un Frankfurt.
Recordo haver passejat amb la meva mare per la Avenida de la Luz. Em feia mitja por.
Recordo la il•lusió que em va fer el regal d’una pilota de cuir Adidas tango de color taronja.
Recordo el primer dia que vaig anar al parvulari. El nen del costat em va dir que es deia Sirena. Independentment d’això, vaig sentir-me molt infeliç.
Recordo quan vaig preguntar el significat de la paraula propina.
Recordo els apassionants torneigs estiuencs de futbol sala a la pista del poble i, especialment, el joc del malaguanyat FH, el millor futbolista que he vist mai.
Recordo quan ens vam tornar bojos per l’astronomia i, en ple hivern, ens passàvem hores mirant el cel, abrigats fins les celles.
Recordo les cues al cine Montecarlo per veure La guerra de las galaxias.
Recordo haver-me’n anat a dormir tardíssim per acabar un llibre de Los Hollister.
Recordo un llibre d’escola on sortien dues fotos de Ramón y Cajal. El meu company de taula deia convençut: Aquest és en Ramón i aquest és en Cajal.
I no acabaria mai d’escriure records d’aquesta pàtria perduda.
>>Bloc de l'autor