Maria C. Pons

Recordo el gust salat de les pipes que menjava vora el mar, que també feia olor de salat.

Recordo quan vaig arribar a Barcelona i no entenia que entre tota aquella gentada que transitava per la plaça Catalunya, ningú saludés ningú.

Recordo que els meus germans i jo corríem darrere el camió de l'home que venia sucs de pinya.

Recordo que una monja m'havia de posar una injecció i, com que jo plorava molt, em va renyar tot dient-me que quan al "Bon Jesús" el van clavar a la creu, ni es va immutar.

Recordo quan li deia al meu pare que jo volia ser índia, com les de les pel.lícules, i portar trenes.

Recordo quan el meu cosí em parlava del Che Guevara i del Lluís Llach.

Recordo quan l'home va arribar a la lluna, i jo no sabia com era possible allò d'anar a un lloc tan petit com una bola de formatge.

Recordo que em vaig enfadar quan els meus pares em van portar un ou ferrat de plàstic i no es podia menjar.

Recordo quan en Titi i jo fèiem uns enterraments solemnes, amb flors i tot, als petits insectes.

Recordo les nines de paper que la Teresa dibuixava, pintava i retallava, perquè eren millors que les meves.

Recordo un avió de plàstic de color blau que em vaig trobar al carrer i que la iaia no em va deixar endur.

Recordo que el meu germà petit tenia por d'una veïna que estava casada amb un "gris."

Recordo que no podia dormir després d'haver llegit una adaptació infantil d'una història de Sherlock Holmes.

Recordo la foto del meu avi a la tauleta de nit de la iaia.

Recordo que en Joan em va escriure una carta d'amor, en tinta verda i plena a vessar de cors, i que el professor la va interceptar.

Recordo que em passejava per la barana del terrat, i que a sota hi havia cinc pisos.

Recordo un dia que la meva germana Eva va caure de la trona i es va donar un cop al cap. La meva mare plorava.

Recordo la primera vegada que vaig veure "Sunset Boulevard", als tretze anys, i no puc oblidar aquella sensació de "tempus fugit"...

Recordo el neguit que em produïa la semblança fonètica entre "vella" i "bella".

Recordo el dia que el meu germà i jo escoltàvem Rolling Stones i Lou Reed mentre ens fotiem una ampolla de whisky Dick.

Recordo quan pensava que el dia del meu aniversari, per força tot havia d'anar bé.

Recordo "El Inmortal", que corria i corria, i mai no l'enxampaven.

Recordo l'Alfred, que es va morir als vint-i-tres anys.

Recordo quan la Carme i jo anàvem al metro per escoltar música en directe.

Recordo el meu primer mestre: el meu pare, que sabia de tot i de tot discutíem.

Recordo el vestit estampat de la meva cosina, que per mi era "el vestit d'ensaladilla".

Recordo la primera vegada que vaig veure casa meva, i em va venir a la memòria Villa Kunterbunt.

Recordo que matricular-se a la Universitat era com fer una marató o un via crucis.

Recordo el dia que el David em va deixar "El marino que perdió la gracia del mar" de Yukio Mishima i em va regalar un quadre d'algú que s'automutilava.

Recordo les històries antigues que m'explicava la meva mare: un veritable pou de la memòria.