dimarts, 8 de juny de 2010

Mita Casacuberta

Recordo quan de la “graciosa” en deia xampany blanc.

Recordo la bufetada que em va clavar la meva mare. Recordo que em vaig perdre al carrer Major en una cercavila i que me’n vaig tornar cap a casa. Recordo que vaig picar a casa d’una veïna i que, en comptes de dir que m’havia perdut, li vaig explicar que la meva mare m’havia deixat tota sola dormint, que m’acabava de despertar i que m’esperaria allí fins que em vingués a buscar. Encara no entenc com s’ho va creure ni com no se li va acudir, a la meva mare, abans de mobilitzar la guàrdia civil, parlar amb els veïns de l’escala. Recordo que era la primera vegada que portàvem les meves germanes bessones a veure el Drac. Acabaven de fer l’any.

Recordo que els veïns del primer van tenir unes nenes bessones i que vam baixar amb la meva mare a veure-les. Recordo que després, tot pujant l’escala, vaig dir que jo també en volia unes. Recordo que al cap de poc ja les tenia.

Recordo que va nevar i que a escola tothom estava molt excitat perquè les meves germanes havien dit que queien parracs del cel.

Recordo quan anava a escola amb les meves germanes i les feia anar uns quants metres endavant per fer veure que no les coneixia.

Recordo que el pa amb tomata em feia venir mareig.

Recordo que, abans de sortir de casa, vomitava.

Recordo que estava malalta i que la meva mare no sabia què tenia. Recordo que em va portar al metge i que em va preguntar què em passava. Li vaig dir que no sabia fer la lletra hac, que aleshores es deia hache. Recordo que en un moment, asseguda al seu costat, la vaig aprendre a dibuixar. No recordo la cara que hi va posar la meva mare.

Recordo el dia que la meva mare es va empassar una espina i se li va clavar a la gola. Recordo que era l’hora de sopar i que va haver de demanar ajuda al metge que vivia dos carrers més enllà. Recordo que jo la hi vaig acompanyar i que se m’escapava el riure quan el metge li estirava la llengua i ella s’escanyava. Recordo que m’ho va retreure durant molt temps. No recordo per què m’hi van deixar anar.

Recordo que em posaven unes injeccions que en deien de “fetge” i que, a part de mal, en feien fàstic.

Recordo que el practicant es deia Antoniu i que em feia empipar dient-me Margalida.

Recordo les tiretes amb què la meva mare em mesurava el nivell d’acetona. Recordo que no podia entendre com, al meu pipí, hi havia nat a parar el líquid amb què la meva mare es treia l’esmalt de les ungles.

Recordo l’olor d’acetona.

Recordo que m’agradava l’olor del pegamento Imedio. Recordo que me n’omplia les puntes dels dits i, abans d’assecar-se del tot, me l’arrencava amb les dents.

Recordo que encara m’agradava més el gust de l’Uhu. Recordo que era més dolcet i que, sec, no s’esmicolava tant.

Recordo l’olor de l’esperit de vi.

Recordo que em tancava al lavabo, agafava el cotó de la farmaciola, el deixava ben xop, el xuclava i el llençava al vàter.

Recordo que, a col•legi, quan tenia mareig, em donaven un terròs de sucre amb aigua del Carme. No recordo si se m’espassava.

Recordo que anava a escola el dissabte al matí.

Recordo un dissabte que la madre Carme portava al costat de la toca, molt a prop de l’orella, una miqueta de sabó. Recordo que mai no se m’havia ocorregut que les monges es poguessin dutxar.

Recordo que davant de la porta de col•legi hi havia un quiosc de llaminadures. Recordo que, quan volia alguna cosa, li demanava a la meva mare que em comprés una “porqueria”.

Recordo que les porqueries que més m’agradaven eren la pegadolça, el sidral de taronja i l’arròs inflat.

Recordo el sidral dins d’un cilindre de cartó.

Recordo que la pegadolça servia de cullera per menjar el sidral.

Recordo l’espurneig que feia el sidral en contacte amb la saliva.

Recordo el dia que, abans d’entrar a classe, unes quantes nenes vam decidir pintar-nos els ulls i els llavis amb la pegadolça. Recordo que ens van castigar agenollades als diferents replans de l’escala perquè tothom ens pogués veure bé.

Recordo els retalls de pa d’àngel que venien les monges dins uns sobres de paper molt fi.

Recordo que jugàvem a combregar. Recordo que ens van enxampar i ens van castigar. Recordo que no enteníem per què.

Recordo que una monja em va preguntar si m’agradaria ser-ho. Recordo que li vaig dir que sí.

Recordo els entrepans de pa d’àngel i sidral.

Recordo les monges que, a Girona, anaven de dues en dues a comprar el pa d’àngel a Can Geli.

Recordo que ens agradaven els primers divendres de mes. Era el dia que ens feien anar obligatòriament a missa. Recordo que, si teníem sort i feia sol, convertia les orelles del capellà en dos semàfors vermells.

Recordo quan, per no plorar durant Lo que el viento se llevó, en teníem prou de mirar les orelles de Clark Gable.

Recordo que el meu oncle m’estirava les orelles de per riure. Recordo que m’aterria pensar que m’assemblaria al doctor Spock de Star Treck.

>>Vídeo presentació