dimarts, 8 de juny de 2010

Jordi Puntí

Recordo la matrícula del nostre R-6 blau: B-8854-AK. Recordo que, quan vam tenir l’accident que el va destrossar per sempre, se’m va rebentar una ampolla de llet a la cara i el meu pare es pensava que m’havia buidat un ull.

Recordo que l’hermano Miguélez em va dir una vegada: “Puntí, eres más tonto que Abundio, que hizo una carrera solo y quedó segundo”.

Recordo el quiosc de can Pallàs, al carrer del Pont. La porta grinyolava quan l’obries i sonava una campaneta. Recordo la senyora amb els cabells rossos i el monyo recollit amunt, com una valquíria. Recordo que hi compràvem una revista verda que es deia Lib i, per dissimular, el diari Sport.

Recordo els segells del món que sortien a les rajoles de xocolata Cémoi.

Recordo una visita escolar a la casa de gasoses Chaparrita. Recordo l’olor dolça del dipòsit de gasosa, i que vaig dir en veu alta: “M’agradaria banyar-m’hi”.

Recordo una vinyeta d’un tebeu on un pirata tallava pernil dolç amb l’espasa i deia: “¿Verdad que son finitas mis lonchas?”.

Recordo uns quants futbolistes del Barça que portaven bigoti: Migueli, Amador, Calderé, Rojo i Sánchez-Jara. Recordo que en Migueli era en “Tarzán”, en Calderé era el “noi de Vila-rodona” i en en Rojo li deien “l’obrellaunes”.

Recordo les calcomanies que sortien en uns xiclets.

Recordo que la primera dona de l’escriptor Evelyn Waugh també es deia Evelyn, i que els amics els deien l’Evelyn-ell i l’Evelyn-ella.

Recordo que la primera cançó dels Smiths que vaig escoltar va ser What difference does it make?

>>Vídeo presentació

>>Web de l'autor