Recordo No recordo si et vaig veure.
Recordo que el pare fumava Rex, quan encara fumava, i jo baixava al Montferry a comprar-li el paquet quan tenia 10 anys.
Recordo milers de diumenges de paella i les tardes de dissabte a la botiga de la Mari, estirant la mare de la bata blava amb fruites de colors perquè arribava tard a casa per veure Érase una vez el hombre. De gran, vaig viure al mateix replà que aquella senyora que canviava cupons de lleixiu per coberts i llençols.
Recordo la làmpada llaurada amb esferes al costat de la qual el meu germà quedà immòbil i aliè, en silenci, i la mare que, aterrida, donant-li copets, repetia “Niño, niño”
Recordo el soroll de l’esclat de l’única pilota de cuir que tinguérem de petits, i com vam emmudir quan no va sortir de sota d’un cotxe al carrer Castelao.
Recordo els Palote de pela que el pare em comprava els diumenges.
Recordo la senyoreta Consuelo, que ens va fer llegir Jim Botón y Lucas el maquinista a quart d’EGB, i una nota de comiat a un tros de paper quan va marxar de l’Hospitalet.
Recordo perfectament els homes grisos, el color daurat de l'embolcall i Zapatos de fuego y sandalias de viento.Recordo les nits d’estiu al balcó. Jugàvem a cançons i a volar avions amb els veïns del costat. Mon germà i jo vam cantar 15, 15, años años, tiene mi amor per guanyar una gran edició.
Recordo la mort d’en Kurt Cobain, la mort del Michael Ende, la mort de l’Ernest Lluch; malgrat no haver-ho vist.
Recordo l’olor a clor al cos. No podia obrir els ulls sota l’aigua ni llençar-m’hi de cap. El Bigoti negre em mirava fart des de dalt, mentre intentava rescatar-me de l’aigua amb un pal de metall.
Recordo com odiava el flamenc de les cassettes que el pare sempre escoltava als matins i sentir 20 anys després l’Estrella Morente cantant per a mi al Palau a cau d’orella rodejat de gent.
Recordo els concursants plens de pintura després que la Bjork pilotés un avió cridant Regina al Plàstic i el Tinet Rubira anunciant una nova cançó titulada La mala vida.Recordo el pare dient que la tia Ani ens havia maleït amb el seu regal, que havíem de trencar i llençar la làmpada per poder-nos-en lliurar.
Recordo satisfet poder respondre on era, per primer cop, mentre un fet s'inseria a la Història i l'avió xocant contra una gran torre mentre “World Trade Center towers collapses” lliscava a la pantalla del televisor.
Recordo Echobelly al BAM amb la Sonya Aurora Madan.
Recordo la senyora Engràcia, a la casa baixa de l'altre costat del carrer, i com omplíem el seu terrat d'avions de paper.
Recordo els crits del pare mentre em retreia haver-lo portat fins allà per recollir una medalla havent pintat un dibuix tan fastigós.
Recordo haver sigut un nen petit que de gran seria escriptor i ser telefonista a una missatgeria urgent.
Recordo una abraçada a l'aeroport de Bilbao, que fou un comiat que esdevingué un començ.
>>Bloc de l'autor
dijous, 15 de juliol del 2010
dimarts, 6 de juliol del 2010
Martí Magriñá Poblet
Me'n recordo del so compacte i precís, com tornaveus d'esquellots de pedra, quan caminàvem damunt dels conadells de la platja d'Altafulla, abans que una sorra vulgar transportada de qui sap on els enterrés per sempre.
Me'n recordo del so contundent dels còdols immensos i del tintineig capriciós i cristal•lí de les pedretes dutes i endutes per cada onada.
Me'n recordo del so contundent dels còdols immensos i del tintineig capriciós i cristal•lí de les pedretes dutes i endutes per cada onada.
dilluns, 5 de juliol del 2010
Eduard Ribera
Recordo la meva mare.
Recordo baixar a l'estanc a comprar el tabac per al meu pare.
Recordo que la Tina va parir els seus gatets sobre el meu llit mentre jo dormia.
Recordo que al gat siamès li vam posar Trotsky en honor al meu padrí Josep.
Recordo que jugàvem a la plaça del Mercadal, a la rila i a rescatar de cap a cap.
Recordo que a casa ens escalfàvem només amb una estufa de butà.
Recordo prillons als peus.
Recordo el neguit les nits abans d'anar d'excursió.
Recordo les pel•lis de dissabte a la tarda.
Recordo passar les tardes de diumenge al cine, amb sessió triple i berenar inclòs.
Recordo una samarreta vermella amb l'escut de l'Oxford University, quan tenia 6 o 7 anys.
Recordo que els meus germans em van posar un escarabat de plàstic entre els llençols.
Recordo la bicicleta que vaig heretar dels meus germans: una Gimson plegable amb les manetes dels frens cap a dins.
Recordo que m'encantava pujar a l'esgolfa a remenar de tant en tant.
Recordo anar xiulant al lavabo, a l'altre extrem del pis, cagat de por.
Recordo que el pare ens baixava texans Levi's d'Andorra; i discos; i Toblerone.
Recordo, quan el pare arribava d'Andorra, baixar corrents al carrer per ajudar-lo a pujar bosses.
Recordo el meu primer concert en una festa del PSUC a Barcelona, a final dels setanta: The Ramones i Mike Oldfield.
Recordo quan per anar a Barcelona calia pujar el coll del Bruc; recordo que paràvem a l'Amèrica d'Igualada a descansar.
Recordo que els municipals no ens deixaven jugar a pilota a la gespa de vora el riu.
Recordo que el Jordi va caure al fossat de la piscina (buida) dels escolapis.
Recordo el primer LP que vaig comprar, a mitges amb els meus germans: Mona Bone Jakon, de Cat Stevens.
Recordo el primer CD que vaig comprar: One on one, de Bob James & Earl Klugh.
Recordo els estius al càmping.
Recordo els partits de tennis a casa del Jordi.
Recordo els primers cigarrets a casa del Bep.
Recordo els entrepans de pa amb margarina i foie-gras.
Recordo l'olla amb congre.
Recordo la xafogor de les nits d'estiu a Balaguer i sortir a fumar al balcó amb el pare.
Recordo els “avui no corre ni una gota d'aire”.
Recordo que el pare va comprar la tele en color per veure el Mundial de futbol de 1982.
Recordo la riuada del 1982 i anar a treure fang a les botigues i magatzems dels amics.
Recordo els macarrons de la padrina Antònia; i el fricandó; i la crema amb clara muntada; i la paga del diumenge.
Recordo els ulls blaus de la padrina Antònia i que a l'hivern sempre els tenia plorosos pel fred.
Recordo l'hort dels padrins a la carretera de Gerb.
Recordo la Paloma, la mula del padrí Josep.
Recordo la meva primera reflex, una Yashica FX-3 Super.
Recordo les matrícules de tots els cotxes que ha tingut el meu pare.
Recordo una cinta de Glenn Miller, una de Harry James i una de Creedence Clearwater Revival al cotxe del meu pare.
Recordo que vam aprendre a revelar en blanc i negre al laboratori que hi havia als escolapis; recordo l'olor àcida, la foscor, el silenci, la llum vermella i la sensació d'estar en una altra dimensió.
>>Bloc de l'autor
Recordo baixar a l'estanc a comprar el tabac per al meu pare.
Recordo que la Tina va parir els seus gatets sobre el meu llit mentre jo dormia.
Recordo que al gat siamès li vam posar Trotsky en honor al meu padrí Josep.
Recordo que jugàvem a la plaça del Mercadal, a la rila i a rescatar de cap a cap.
Recordo que a casa ens escalfàvem només amb una estufa de butà.
Recordo prillons als peus.
Recordo el neguit les nits abans d'anar d'excursió.
Recordo les pel•lis de dissabte a la tarda.
Recordo passar les tardes de diumenge al cine, amb sessió triple i berenar inclòs.
Recordo una samarreta vermella amb l'escut de l'Oxford University, quan tenia 6 o 7 anys.
Recordo que els meus germans em van posar un escarabat de plàstic entre els llençols.
Recordo la bicicleta que vaig heretar dels meus germans: una Gimson plegable amb les manetes dels frens cap a dins.
Recordo que m'encantava pujar a l'esgolfa a remenar de tant en tant.
Recordo anar xiulant al lavabo, a l'altre extrem del pis, cagat de por.
Recordo que el pare ens baixava texans Levi's d'Andorra; i discos; i Toblerone.
Recordo, quan el pare arribava d'Andorra, baixar corrents al carrer per ajudar-lo a pujar bosses.
Recordo el meu primer concert en una festa del PSUC a Barcelona, a final dels setanta: The Ramones i Mike Oldfield.
Recordo quan per anar a Barcelona calia pujar el coll del Bruc; recordo que paràvem a l'Amèrica d'Igualada a descansar.
Recordo que els municipals no ens deixaven jugar a pilota a la gespa de vora el riu.
Recordo que el Jordi va caure al fossat de la piscina (buida) dels escolapis.
Recordo el primer LP que vaig comprar, a mitges amb els meus germans: Mona Bone Jakon, de Cat Stevens.
Recordo el primer CD que vaig comprar: One on one, de Bob James & Earl Klugh.
Recordo els estius al càmping.
Recordo els partits de tennis a casa del Jordi.
Recordo els primers cigarrets a casa del Bep.
Recordo els entrepans de pa amb margarina i foie-gras.
Recordo l'olla amb congre.
Recordo la xafogor de les nits d'estiu a Balaguer i sortir a fumar al balcó amb el pare.
Recordo els “avui no corre ni una gota d'aire”.
Recordo que el pare va comprar la tele en color per veure el Mundial de futbol de 1982.
Recordo la riuada del 1982 i anar a treure fang a les botigues i magatzems dels amics.
Recordo els macarrons de la padrina Antònia; i el fricandó; i la crema amb clara muntada; i la paga del diumenge.
Recordo els ulls blaus de la padrina Antònia i que a l'hivern sempre els tenia plorosos pel fred.
Recordo l'hort dels padrins a la carretera de Gerb.
Recordo la Paloma, la mula del padrí Josep.
Recordo la meva primera reflex, una Yashica FX-3 Super.
Recordo les matrícules de tots els cotxes que ha tingut el meu pare.
Recordo una cinta de Glenn Miller, una de Harry James i una de Creedence Clearwater Revival al cotxe del meu pare.
Recordo que vam aprendre a revelar en blanc i negre al laboratori que hi havia als escolapis; recordo l'olor àcida, la foscor, el silenci, la llum vermella i la sensació d'estar en una altra dimensió.
>>Bloc de l'autor
Carme Meix
Me'n recordo de l'olor i el color dels tardets de Gandesa, fets de mel i nostàlgia.
Me'n recordo del ritme de la pluja batent contra les teules pintades de molsa.
Me'n recordo dels miols dels gats a l'hivern, com el plor d'una criatura oblidada.
Me'n recordo de la neu amagant les ferides de guerra que les cases mostraven, impúdiques, la resta dels dies.
I les històries de terror de les iaies, els dies foscos de la postguerra.
Me'n recordo de les dones ballant la dansada, a la plaça, per les Festes Majors, tan ufanes.
Me'n recordo de les anades a la Fontcalda. I la tebior de l'aigua dels xorros endolcint-me la pell.
I la primera vegada que em vaig banyar al mar, a la platja del Poble Nou.
Me'n recordo dels dies de verema, tot el poble fent olor, embriagadora, de most.
I del pa negre, de racionament. Amorosit amb vi i sucre.
Me'n recordo, un record vague i fi, com de mussolina, de la mare, que es va morir quan jo tenia quatre anys.
Me'n recordo dels pessebres que feia mon pare. On els Reis avançaven una mica, màgicament, cada nit.
Me'n recordo de las escuelas nacionales, i de donya Maria, dita la Brava.
I de donya Agustina, que em va ensenyar a llegir. I em va obrir els ulls al món meravellós de les lletres.
Me'n recordo que cal recordar per salvar-nos, tots junts, de l'oblit.
>>Bloc de l'autora
Me'n recordo del ritme de la pluja batent contra les teules pintades de molsa.
Me'n recordo dels miols dels gats a l'hivern, com el plor d'una criatura oblidada.
Me'n recordo de la neu amagant les ferides de guerra que les cases mostraven, impúdiques, la resta dels dies.
I les històries de terror de les iaies, els dies foscos de la postguerra.
Me'n recordo de les dones ballant la dansada, a la plaça, per les Festes Majors, tan ufanes.
Me'n recordo de les anades a la Fontcalda. I la tebior de l'aigua dels xorros endolcint-me la pell.
I la primera vegada que em vaig banyar al mar, a la platja del Poble Nou.
Me'n recordo dels dies de verema, tot el poble fent olor, embriagadora, de most.
I del pa negre, de racionament. Amorosit amb vi i sucre.
Me'n recordo, un record vague i fi, com de mussolina, de la mare, que es va morir quan jo tenia quatre anys.
Me'n recordo dels pessebres que feia mon pare. On els Reis avançaven una mica, màgicament, cada nit.
Me'n recordo de las escuelas nacionales, i de donya Maria, dita la Brava.
I de donya Agustina, que em va ensenyar a llegir. I em va obrir els ulls al món meravellós de les lletres.
Me'n recordo que cal recordar per salvar-nos, tots junts, de l'oblit.
>>Bloc de l'autora
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
