dimecres, 9 de juny de 2010

Isabel Sucunza

Recordo quan, a les 8 del matí, sonava la sirena de la fàbrica i, immediatament, la meva mare deia: "Arriba, que ya ha sonado la sirena!!"

Recordo quan no portava fets els deures al cole, que abans de sortir al carrer, al portal de casa, m'aturava un momentet i demanava a Déu que en arribar al cole i obrir la llibreta me'ls trobés fets.

Recordo quan dir "joder" era un pecat molt gros.

Recordo un dia que va trucar la meva àvia. La meva mare va estar parlant amb ella una estona i quan va tornar a la cuina, tot veient la seva mala cara, li vaig preguntar què passava i em va dir: "Que la tia Carmen está muy malita". Jo vaig preguntar: "Se ha muerto, ¿verdad?" No recordo si em va respondre. Jo devia tenir uns sis anys i en aquell moment, estava recolzada a la porta de la nevera.

Recordo que als meus germans i a mi, ens feia por el passadís tan llarg, que feia una L al mig, de casa dels meus avis, i que ens aguantàvem el pipi fins que un altre també en tenia ganes, per a no anar-hi sols. Recordo que l'habitació de la tia Carmen estava al mig del passadís i que, abans d'anar al lavabo, preguntàvem mil vegades si aquella porta estava tancada.

Recordo quan el meu pare em portava al seu despatx i m'hi deixava tancada fins que acabava els deures. Recordo que em deia que volia totes les divisions amb la "prueba del nueve hecha" i recordo que moltes vegades el cridava tot dient que ja estava, ell mirava les divisions i em deia: "Pero no ves que la prueba del nueve no te da bien"; i jo: "Pero está hecha". Llavors ell seia i les tornava a fer amb mi.

Recordo estar sola al despatx, aixecar l’escriptori de pell i veure que el meu pare hi tenia un llibret amb les instruccions per a fer el cub de Rubik. I recordo preguntar-li si l’havia aconseguit fer mai i ell respondre: "No, es imposible".