dimecres, 9 de juny de 2010

Carmen Pi-Sunyer

Recordo un sombreret blanc de palla amb una cinta blava, crec que és el primer record que tinc d’un regal.

Recordo mirar pel balcó per veure com arribava la meva germana de l’escola, jo encara no hi anava.

Recordo que la meva germana anava a l’escola Montessori.

Recordo que vivíem a Caracas.

Recordo el vaset de plàstic que em van comprar per anar a l’escola i fer-lo servir.

Recordo que no em deixaven menjar gelats perquè estaven fets amb aigua del Guayre.

Recordo un nen que va posar el peu sobre la meva moneda de 10 cèntims que m’havia caigut.

Recordo a la señorita Victòria.

Recordo a en Rossend i la Núria baixant d’un taxi amb un regal molt gran per a mi. El regal era un salvavides amb forma d’ocell.

Recordo la disfressa de xinesa.

Recordo el telefèric que pujava al pico Humboldt.

Recordo que al pico Humboldt hi feia fred, a Caracas no.

Recordo que em vaig marejar en el telefèric que pujava al pico Espejo i que la meva mare es va preocupar.

Recordo que ens vàrem aturar en un hotel de la carretera perquè la meva mare tenia mal de cap.

Recordo els platanets que compràvem quan tornàvem de Puerto Azul, eren boníssims.

Recordo que vaig caure de l’hamaca a Caribana, ningú ho va veure.

Recordo les onades de Playa Oceánica.

Recordo que no em deixaven cantar el divendres sant.

Recordo el bungalow de Camurí i que el meu pare va quedar vermell i blanc degut al sol. La Montse li va dir que semblava fresas con nata.

Recordo que el Dr. Peltzer ens explicava perquè els globus terrestres tenen l’axis en diagonal.

Recordo a la Sra. Peltzer i a la seva fill Mari Jan.

Recordo en Roy i quan el varem comprar. Es va amagar darrera de la rentadora i no volia sortir.

Recordo la Mixeta i els seus gatets, cada any. En Roy els hi feia de pare.

Recordo la planxadora, es deia Carmen i va tenir una nena que es va dir Blanca Marina.

Recordo el singlot de la Blanca Marina i el trosset de cotó que li posaven al front perquè li passés.

Recordo l’altra planxadora que es deia Ana. Fumava els cigarrets amb la punta encesa cap endins.

Recordo a la minyona Rosa i a les monges que es cuidaven de la Baba.

Recordo al Babi i com caminava arrossegant els peus. Quan veia els seu llibre al prestatge del passadís, s’aturava, l’agafava i fullejava, llavors deia “que en sabia de coses!!”

Carmen Pi-Sunyer
Mèxic, 1952