dimarts, 15 de juny de 2010

Elisa Clavé Bullich

Recordo els esmorzars dels diumenges amb xocolata desfeta i croissants. Recordo com ens barallàvem per repartir-nos els croissants que la mare havia tallat a trossets, perquè ningú volia les puntes.

Recordo haver jugat a tirar els gats enlaire des de sobre un tractor perquè ens agradava veure com sempre, increïblement, queien drets de quatre potes.

Recordo que per decidir qui li tocava “parar” a qualsevol joc que volguéssim jugar, anàvem a l’hort i arrancàvem una pastanaga cadascú, el que la treia més grossa parava. I també recordo la bronca que ens va caure el dia que la meva padrina es va adonar de les poques pastanagues que quedaven sota terra.

Recordo la meva primera pel•lícula al cinema, va ser ET, i vaig plorar moltíssim.

Recordo els viatges amb un R6 grana, a les 3 de la tarda, amb tovalloles enganxades a les finestres per tapar el sol, contant els cotxes vermells que circulaven en direcció contrària i amb el casette de Xesco Boix a tot drap, que sonava una vegada i una altra.

Recordo el cel estrellat de les nits d’estiu quan preníem la fresca.

Recordo el meu berenar preferit als estius, pa amb oli i nesquik.

Recordo que un company de classe es va posar la sopa a la butxaca de la bata i els va fer creure que se l’havia menjada. A la tarda, l’aula feia molta pudor a sopa de col•le.

Recordo que una vegada em van enganxar menjant xiclet a classe de llengua i el professor em va fer sortir a la pissarra i escriure una definició de xiclet i em vaig inventar una cosa semblant a “goma masticable que entretiene la boca y fortalece las mandíbulas”.

Recordo que val la pena dedicar temps a recordar…