Josep M. Fonalleras

Recordo un tub que contenia una mena de pasta que després barrejaves amb aigua freda i es convertia en orxata de xufla. Venien el tub a Can Rebull i després bevíem el litre d’orxata asseguts al balcó de la Rambla.

Recordo les patates fregides que compraven al supermercat Star de Platja d’Aro. Era diumenge i tornàvem de la platja. Ens menjàvem les patates, olioses, a dins del 600 i recordo que no hi posàvem quetxup ni res, potser maionesa.

Recordo haver taral•lejat “Have yourself a Merry Little Christmas” mentre llegia el “Recordo Judy Garland...” de Joe Brainard. Diu que és una cançó “tan i tan trista” i és cert. Recordo que cada Nadal l’escolto i cada any em sembla més trista.

Recordo haver plorat cada vegada que veig l’última escena de’ “Els morts” de Houston. Quan en Donal McCann s’acosta a la finestra i neva sobre Irlanda, sobre els vius i sobre els morts.

Recordo haver escoltat Niccola di Bari. Recordo que em sabia de memòria la cançó del “cuore è uno zingaro” i recordo “Zaponetta ti porto nel cuore”.

Recordo la tomba de Rafael al Pantheon. Recordo en Modest Prats, que va ser el primer que em va traduir el poema en llatí de Pietro Bembo. Recordo els antipasti de la Vecchia Roma, a prop del gheto, i aquelles colossals carxofes jueves.

Recordo el cossi d’aram on em banyàvem, de petit, a casa els avis, a Banyoles. El cossi d’aram, el plantaven dalt de la taula del menjador.

Recordo la coca dolça de ca la Gracieta.

Recordo el panteix de la meva mare poc abans de morir. Recordo que la infermera li va pinçar les galtes. Recordo que li deia: “Dolors, m’escoltes, Dolors?”.

Recordo que la Laia va perdre una espardenya dalt d’un telecadira de la Cerdanya el mateix dia i a la mateixa hora que va morir el meu pare.

Recordo que poc abans de néixer la Laia, vaig sopar en un bar on hi havia tres anglesos borratxos. El Manchester United havia remuntat la final contra el Bayern amb dos gols en els últims minuts. Poc després va néixer la Laia.

Recordo haver anat a saludar el senyor Pla, de Palafrugell, quan jo tenia tretze anys. Ens va rebre sota la xemenia amb una bata de quadres vermells.

>>Vídeo presentació

>>Web de l'autor