Recordo No recordo si et vaig veure.
Recordo que el pare fumava Rex, quan encara fumava, i jo baixava al Montferry a comprar-li el paquet quan tenia 10 anys.
Recordo milers de diumenges de paella i les tardes de dissabte a la botiga de la Mari, estirant la mare de la bata blava amb fruites de colors perquè arribava tard a casa per veure Érase una vez el hombre. De gran, vaig viure al mateix replà que aquella senyora que canviava cupons de lleixiu per coberts i llençols.
Recordo la làmpada llaurada amb esferes al costat de la qual el meu germà quedà immòbil i aliè, en silenci, i la mare que, aterrida, donant-li copets, repetia “Niño, niño”
Recordo el soroll de l’esclat de l’única pilota de cuir que tinguérem de petits, i com vam emmudir quan no va sortir de sota d’un cotxe al carrer Castelao.
Recordo els Palote de pela que el pare em comprava els diumenges.
Recordo la senyoreta Consuelo, que ens va fer llegir Jim Botón y Lucas el maquinista a quart d’EGB, i una nota de comiat a un tros de paper quan va marxar de l’Hospitalet.
Recordo perfectament els homes grisos, el color daurat de l'embolcall i Zapatos de fuego y sandalias de viento.Recordo les nits d’estiu al balcó. Jugàvem a cançons i a volar avions amb els veïns del costat. Mon germà i jo vam cantar 15, 15, años años, tiene mi amor per guanyar una gran edició.
Recordo la mort d’en Kurt Cobain, la mort del Michael Ende, la mort de l’Ernest Lluch; malgrat no haver-ho vist.
Recordo l’olor a clor al cos. No podia obrir els ulls sota l’aigua ni llençar-m’hi de cap. El Bigoti negre em mirava fart des de dalt, mentre intentava rescatar-me de l’aigua amb un pal de metall.
Recordo com odiava el flamenc de les cassettes que el pare sempre escoltava als matins i sentir 20 anys després l’Estrella Morente cantant per a mi al Palau a cau d’orella rodejat de gent.
Recordo els concursants plens de pintura després que la Bjork pilotés un avió cridant Regina al Plàstic i el Tinet Rubira anunciant una nova cançó titulada La mala vida.Recordo el pare dient que la tia Ani ens havia maleït amb el seu regal, que havíem de trencar i llençar la làmpada per poder-nos-en lliurar.
Recordo satisfet poder respondre on era, per primer cop, mentre un fet s'inseria a la Història i l'avió xocant contra una gran torre mentre “World Trade Center towers collapses” lliscava a la pantalla del televisor.
Recordo Echobelly al BAM amb la Sonya Aurora Madan.
Recordo la senyora Engràcia, a la casa baixa de l'altre costat del carrer, i com omplíem el seu terrat d'avions de paper.
Recordo els crits del pare mentre em retreia haver-lo portat fins allà per recollir una medalla havent pintat un dibuix tan fastigós.
Recordo haver sigut un nen petit que de gran seria escriptor i ser telefonista a una missatgeria urgent.
Recordo una abraçada a l'aeroport de Bilbao, que fou un comiat que esdevingué un començ.
>>Bloc de l'autor
dijous, 15 de juliol del 2010
dimarts, 6 de juliol del 2010
Martí Magriñá Poblet
Me'n recordo del so compacte i precís, com tornaveus d'esquellots de pedra, quan caminàvem damunt dels conadells de la platja d'Altafulla, abans que una sorra vulgar transportada de qui sap on els enterrés per sempre.
Me'n recordo del so contundent dels còdols immensos i del tintineig capriciós i cristal•lí de les pedretes dutes i endutes per cada onada.
Me'n recordo del so contundent dels còdols immensos i del tintineig capriciós i cristal•lí de les pedretes dutes i endutes per cada onada.
dilluns, 5 de juliol del 2010
Eduard Ribera
Recordo la meva mare.
Recordo baixar a l'estanc a comprar el tabac per al meu pare.
Recordo que la Tina va parir els seus gatets sobre el meu llit mentre jo dormia.
Recordo que al gat siamès li vam posar Trotsky en honor al meu padrí Josep.
Recordo que jugàvem a la plaça del Mercadal, a la rila i a rescatar de cap a cap.
Recordo que a casa ens escalfàvem només amb una estufa de butà.
Recordo prillons als peus.
Recordo el neguit les nits abans d'anar d'excursió.
Recordo les pel•lis de dissabte a la tarda.
Recordo passar les tardes de diumenge al cine, amb sessió triple i berenar inclòs.
Recordo una samarreta vermella amb l'escut de l'Oxford University, quan tenia 6 o 7 anys.
Recordo que els meus germans em van posar un escarabat de plàstic entre els llençols.
Recordo la bicicleta que vaig heretar dels meus germans: una Gimson plegable amb les manetes dels frens cap a dins.
Recordo que m'encantava pujar a l'esgolfa a remenar de tant en tant.
Recordo anar xiulant al lavabo, a l'altre extrem del pis, cagat de por.
Recordo que el pare ens baixava texans Levi's d'Andorra; i discos; i Toblerone.
Recordo, quan el pare arribava d'Andorra, baixar corrents al carrer per ajudar-lo a pujar bosses.
Recordo el meu primer concert en una festa del PSUC a Barcelona, a final dels setanta: The Ramones i Mike Oldfield.
Recordo quan per anar a Barcelona calia pujar el coll del Bruc; recordo que paràvem a l'Amèrica d'Igualada a descansar.
Recordo que els municipals no ens deixaven jugar a pilota a la gespa de vora el riu.
Recordo que el Jordi va caure al fossat de la piscina (buida) dels escolapis.
Recordo el primer LP que vaig comprar, a mitges amb els meus germans: Mona Bone Jakon, de Cat Stevens.
Recordo el primer CD que vaig comprar: One on one, de Bob James & Earl Klugh.
Recordo els estius al càmping.
Recordo els partits de tennis a casa del Jordi.
Recordo els primers cigarrets a casa del Bep.
Recordo els entrepans de pa amb margarina i foie-gras.
Recordo l'olla amb congre.
Recordo la xafogor de les nits d'estiu a Balaguer i sortir a fumar al balcó amb el pare.
Recordo els “avui no corre ni una gota d'aire”.
Recordo que el pare va comprar la tele en color per veure el Mundial de futbol de 1982.
Recordo la riuada del 1982 i anar a treure fang a les botigues i magatzems dels amics.
Recordo els macarrons de la padrina Antònia; i el fricandó; i la crema amb clara muntada; i la paga del diumenge.
Recordo els ulls blaus de la padrina Antònia i que a l'hivern sempre els tenia plorosos pel fred.
Recordo l'hort dels padrins a la carretera de Gerb.
Recordo la Paloma, la mula del padrí Josep.
Recordo la meva primera reflex, una Yashica FX-3 Super.
Recordo les matrícules de tots els cotxes que ha tingut el meu pare.
Recordo una cinta de Glenn Miller, una de Harry James i una de Creedence Clearwater Revival al cotxe del meu pare.
Recordo que vam aprendre a revelar en blanc i negre al laboratori que hi havia als escolapis; recordo l'olor àcida, la foscor, el silenci, la llum vermella i la sensació d'estar en una altra dimensió.
>>Bloc de l'autor
Recordo baixar a l'estanc a comprar el tabac per al meu pare.
Recordo que la Tina va parir els seus gatets sobre el meu llit mentre jo dormia.
Recordo que al gat siamès li vam posar Trotsky en honor al meu padrí Josep.
Recordo que jugàvem a la plaça del Mercadal, a la rila i a rescatar de cap a cap.
Recordo que a casa ens escalfàvem només amb una estufa de butà.
Recordo prillons als peus.
Recordo el neguit les nits abans d'anar d'excursió.
Recordo les pel•lis de dissabte a la tarda.
Recordo passar les tardes de diumenge al cine, amb sessió triple i berenar inclòs.
Recordo una samarreta vermella amb l'escut de l'Oxford University, quan tenia 6 o 7 anys.
Recordo que els meus germans em van posar un escarabat de plàstic entre els llençols.
Recordo la bicicleta que vaig heretar dels meus germans: una Gimson plegable amb les manetes dels frens cap a dins.
Recordo que m'encantava pujar a l'esgolfa a remenar de tant en tant.
Recordo anar xiulant al lavabo, a l'altre extrem del pis, cagat de por.
Recordo que el pare ens baixava texans Levi's d'Andorra; i discos; i Toblerone.
Recordo, quan el pare arribava d'Andorra, baixar corrents al carrer per ajudar-lo a pujar bosses.
Recordo el meu primer concert en una festa del PSUC a Barcelona, a final dels setanta: The Ramones i Mike Oldfield.
Recordo quan per anar a Barcelona calia pujar el coll del Bruc; recordo que paràvem a l'Amèrica d'Igualada a descansar.
Recordo que els municipals no ens deixaven jugar a pilota a la gespa de vora el riu.
Recordo que el Jordi va caure al fossat de la piscina (buida) dels escolapis.
Recordo el primer LP que vaig comprar, a mitges amb els meus germans: Mona Bone Jakon, de Cat Stevens.
Recordo el primer CD que vaig comprar: One on one, de Bob James & Earl Klugh.
Recordo els estius al càmping.
Recordo els partits de tennis a casa del Jordi.
Recordo els primers cigarrets a casa del Bep.
Recordo els entrepans de pa amb margarina i foie-gras.
Recordo l'olla amb congre.
Recordo la xafogor de les nits d'estiu a Balaguer i sortir a fumar al balcó amb el pare.
Recordo els “avui no corre ni una gota d'aire”.
Recordo que el pare va comprar la tele en color per veure el Mundial de futbol de 1982.
Recordo la riuada del 1982 i anar a treure fang a les botigues i magatzems dels amics.
Recordo els macarrons de la padrina Antònia; i el fricandó; i la crema amb clara muntada; i la paga del diumenge.
Recordo els ulls blaus de la padrina Antònia i que a l'hivern sempre els tenia plorosos pel fred.
Recordo l'hort dels padrins a la carretera de Gerb.
Recordo la Paloma, la mula del padrí Josep.
Recordo la meva primera reflex, una Yashica FX-3 Super.
Recordo les matrícules de tots els cotxes que ha tingut el meu pare.
Recordo una cinta de Glenn Miller, una de Harry James i una de Creedence Clearwater Revival al cotxe del meu pare.
Recordo que vam aprendre a revelar en blanc i negre al laboratori que hi havia als escolapis; recordo l'olor àcida, la foscor, el silenci, la llum vermella i la sensació d'estar en una altra dimensió.
>>Bloc de l'autor
Carme Meix
Me'n recordo de l'olor i el color dels tardets de Gandesa, fets de mel i nostàlgia.
Me'n recordo del ritme de la pluja batent contra les teules pintades de molsa.
Me'n recordo dels miols dels gats a l'hivern, com el plor d'una criatura oblidada.
Me'n recordo de la neu amagant les ferides de guerra que les cases mostraven, impúdiques, la resta dels dies.
I les històries de terror de les iaies, els dies foscos de la postguerra.
Me'n recordo de les dones ballant la dansada, a la plaça, per les Festes Majors, tan ufanes.
Me'n recordo de les anades a la Fontcalda. I la tebior de l'aigua dels xorros endolcint-me la pell.
I la primera vegada que em vaig banyar al mar, a la platja del Poble Nou.
Me'n recordo dels dies de verema, tot el poble fent olor, embriagadora, de most.
I del pa negre, de racionament. Amorosit amb vi i sucre.
Me'n recordo, un record vague i fi, com de mussolina, de la mare, que es va morir quan jo tenia quatre anys.
Me'n recordo dels pessebres que feia mon pare. On els Reis avançaven una mica, màgicament, cada nit.
Me'n recordo de las escuelas nacionales, i de donya Maria, dita la Brava.
I de donya Agustina, que em va ensenyar a llegir. I em va obrir els ulls al món meravellós de les lletres.
Me'n recordo que cal recordar per salvar-nos, tots junts, de l'oblit.
>>Bloc de l'autora
Me'n recordo del ritme de la pluja batent contra les teules pintades de molsa.
Me'n recordo dels miols dels gats a l'hivern, com el plor d'una criatura oblidada.
Me'n recordo de la neu amagant les ferides de guerra que les cases mostraven, impúdiques, la resta dels dies.
I les històries de terror de les iaies, els dies foscos de la postguerra.
Me'n recordo de les dones ballant la dansada, a la plaça, per les Festes Majors, tan ufanes.
Me'n recordo de les anades a la Fontcalda. I la tebior de l'aigua dels xorros endolcint-me la pell.
I la primera vegada que em vaig banyar al mar, a la platja del Poble Nou.
Me'n recordo dels dies de verema, tot el poble fent olor, embriagadora, de most.
I del pa negre, de racionament. Amorosit amb vi i sucre.
Me'n recordo, un record vague i fi, com de mussolina, de la mare, que es va morir quan jo tenia quatre anys.
Me'n recordo dels pessebres que feia mon pare. On els Reis avançaven una mica, màgicament, cada nit.
Me'n recordo de las escuelas nacionales, i de donya Maria, dita la Brava.
I de donya Agustina, que em va ensenyar a llegir. I em va obrir els ulls al món meravellós de les lletres.
Me'n recordo que cal recordar per salvar-nos, tots junts, de l'oblit.
>>Bloc de l'autora
dimecres, 30 de juny del 2010
Catalanadelmon
Recordo com m'agradava destorbar a ma mare i a ma padrina mentre plegaven els llençols, passant-hi per sota per fer que se'ls escapés dels dits i haguessin de començar de nou. Recordo tant les escridassades afectuoses com l'olor d'aquells llençols blancs nets i suaus.
Recordo les caminades pels voltants de Prenafeta, amb el pare o amb el padrí, anant a buscar bolets. Recordo que, tant l'un com l'altre, intentaven que aprengués a trobar-ne, cosa que no he acabat de saber mai, però el que sí que em van encomanar fou l'amor incondicional per la muntanya i el correcte ús (i mai abús) de la terra.
Recordo l'olla plena de cargols vius i en aigua, que la mare deixava tota la nit perquè es porguessin una mica. Recordo que, perquè no s'escapessin, posava a sobre de la tapa dos llibres de cuina molt gruixuts i que, una vegada, sí que van escapar-se i vam estar trobant cargols per la cuina una bona temporada.
Recordo les boles de fang que fèiem amb les amigues al col•legi; les deixàvem assecar amagades rere l'escola i l'endemà fruíem pensant en l'hora del pati, quan descobriríem de qui eren les senceres i de qui eren les que s'haurien partit en dos o més trossos.
Recordo l'esperada lectura estiuenca de La història interminable, que llegia mig asseguda mig estirada damunt del llit de l'habitació de dalt de tot.
Recordo els quaderns de repàs de Vacaciones Santillana que, tot i que no em feien falta, em comprava tots els estius i m'entretenia d'allò més.
>>Bloc de l'autora
Recordo les caminades pels voltants de Prenafeta, amb el pare o amb el padrí, anant a buscar bolets. Recordo que, tant l'un com l'altre, intentaven que aprengués a trobar-ne, cosa que no he acabat de saber mai, però el que sí que em van encomanar fou l'amor incondicional per la muntanya i el correcte ús (i mai abús) de la terra.
Recordo l'olla plena de cargols vius i en aigua, que la mare deixava tota la nit perquè es porguessin una mica. Recordo que, perquè no s'escapessin, posava a sobre de la tapa dos llibres de cuina molt gruixuts i que, una vegada, sí que van escapar-se i vam estar trobant cargols per la cuina una bona temporada.
Recordo les boles de fang que fèiem amb les amigues al col•legi; les deixàvem assecar amagades rere l'escola i l'endemà fruíem pensant en l'hora del pati, quan descobriríem de qui eren les senceres i de qui eren les que s'haurien partit en dos o més trossos.
Recordo l'esperada lectura estiuenca de La història interminable, que llegia mig asseguda mig estirada damunt del llit de l'habitació de dalt de tot.
Recordo els quaderns de repàs de Vacaciones Santillana que, tot i que no em feien falta, em comprava tots els estius i m'entretenia d'allò més.
>>Bloc de l'autora
diumenge, 27 de juny del 2010
Antoni Nello
Recordo que he hagut de dir mentides per fer creure a algú que sempre l’he estimat.
Recordo que érem dos vagabunds voltant pel món, cercant un altre món.
Recordo que em vaig acostumar a un rostre.
Recordo que aquesta nit serà especial.
Recordo que encara puc suportar el pes de l’afecte.
Recordo un infant desolat, però fascinat en descobrir el mar.
Recordo que cal que tot canviï per a que tot segueixi igual.
Recordo la tendra Gelsemina, reencarnació dels déus sempre crucificats.
Recordo haver llençat uns coets, amb l’avi, a la platja de Calabuch, i com somiàvem amb els regals del Sr. Marshall.
Recordo haver encetat una dansa alliberadora quan tot s’esfondrà.
Recordo la sensual gata sobre una teulada de zenc, i una gata negra amenaçadora, i un gat sense nom que de nom en volia tenir, gats i gates, tots, que despertaren la meva sensualitat.
Recordo herois rellevants que no he sabut emular, com recordo nobles perdedors que enlairen la petita història al cel de la dignitat, i em sento com el nen que crida: Shane!
Recordo la soledat del samurai francès, anticipació de tantes soledats.
Recordo que el més dolorós del dolor és que també s’oblida.
Recordo que tot plegat és efímer i al capdavall només queda la nostàlgia de la innocència perduda.
Recordo que els meus records són històries fictícies que altres han inventat, i que aquestes històries han teixit els records que veritablement recordo i vull recordar.
Me’n recordo dels cinemes del barri i de les sessions dobles, del cinema Venus, del cinema Màxim, del cinema Versalles, amb varietés entre pel•lícula i pel•lícula, del cinema Xile i del cinema Lido, del cinema Niça i del molt més recent però incombustible cinema Nàpols.
Me’n recordo que en complir 16 anys varen passar pel•lícules per a majors de 18 anys, i tot em semblava massa lluny, inaccessible.
Me’n recordo quan creia que aprenia més amb una pel•lícula que amb una classe magistral a la universitat, i passejava pels carrerons d’una Venècia decrèpita al so de l’oboè que plora finituds, o amb la música de Mahler que maquilla la tristesa de la mort, enlloc d’escoltar les interessants dissertacions de renomats pensadors.
Me’n recordo d’un temps en què el cinema era art i explicava històries que explicaven les nostres històries, la meva història i la de la meva gent, i amb aquestes històries construíem, també, la nostra història, entre l’Art i Assaig i Tuset, cantonada Perpinyà.
Recordo que érem dos vagabunds voltant pel món, cercant un altre món.
Recordo que em vaig acostumar a un rostre.
Recordo que aquesta nit serà especial.
Recordo que encara puc suportar el pes de l’afecte.
Recordo un infant desolat, però fascinat en descobrir el mar.
Recordo que cal que tot canviï per a que tot segueixi igual.
Recordo la tendra Gelsemina, reencarnació dels déus sempre crucificats.
Recordo haver llençat uns coets, amb l’avi, a la platja de Calabuch, i com somiàvem amb els regals del Sr. Marshall.
Recordo haver encetat una dansa alliberadora quan tot s’esfondrà.
Recordo la sensual gata sobre una teulada de zenc, i una gata negra amenaçadora, i un gat sense nom que de nom en volia tenir, gats i gates, tots, que despertaren la meva sensualitat.
Recordo herois rellevants que no he sabut emular, com recordo nobles perdedors que enlairen la petita història al cel de la dignitat, i em sento com el nen que crida: Shane!
Recordo la soledat del samurai francès, anticipació de tantes soledats.
Recordo que el més dolorós del dolor és que també s’oblida.
Recordo que tot plegat és efímer i al capdavall només queda la nostàlgia de la innocència perduda.
Recordo que els meus records són històries fictícies que altres han inventat, i que aquestes històries han teixit els records que veritablement recordo i vull recordar.
Me’n recordo dels cinemes del barri i de les sessions dobles, del cinema Venus, del cinema Màxim, del cinema Versalles, amb varietés entre pel•lícula i pel•lícula, del cinema Xile i del cinema Lido, del cinema Niça i del molt més recent però incombustible cinema Nàpols.
Me’n recordo que en complir 16 anys varen passar pel•lícules per a majors de 18 anys, i tot em semblava massa lluny, inaccessible.
Me’n recordo quan creia que aprenia més amb una pel•lícula que amb una classe magistral a la universitat, i passejava pels carrerons d’una Venècia decrèpita al so de l’oboè que plora finituds, o amb la música de Mahler que maquilla la tristesa de la mort, enlloc d’escoltar les interessants dissertacions de renomats pensadors.
Me’n recordo d’un temps en què el cinema era art i explicava històries que explicaven les nostres històries, la meva història i la de la meva gent, i amb aquestes històries construíem, també, la nostra història, entre l’Art i Assaig i Tuset, cantonada Perpinyà.
Jordi Policarp
Recordo com anys després de deixar enrere l'escola i aquella pressió que
teníem per llegir llibres, un bon dia, vaig ensopegar amb "El Hobbit" de
J.R.R TOLKIEN. Des d'aleshores no he parat de llegir.
teníem per llegir llibres, un bon dia, vaig ensopegar amb "El Hobbit" de
J.R.R TOLKIEN. Des d'aleshores no he parat de llegir.
dimecres, 23 de juny del 2010
Àlex Figueras
Recordo la gasosa (en dèiem graciosa) Chaparrita que em donava la meva àvia i el xarop de grosella que compràvem a Vic.
Recordo l’aparició de les llaunes de refresc: Coca-cola, Fanta, Tab... Tots en fèiem col•lecció.
Recordo una caixa de fusta vermella on el meu germà hi guardava un tresor desitjat i prohibit: pólvora.
Recordo haver anat a l’aeroport del Prat a veure com s’enlairaven els avions.
Recordo quan al poble van obrir un Frankfurt.
Recordo haver passejat amb la meva mare per la Avenida de la Luz. Em feia mitja por.
Recordo la il•lusió que em va fer el regal d’una pilota de cuir Adidas tango de color taronja.
Recordo el primer dia que vaig anar al parvulari. El nen del costat em va dir que es deia Sirena. Independentment d’això, vaig sentir-me molt infeliç.
Recordo quan vaig preguntar el significat de la paraula propina.
Recordo els apassionants torneigs estiuencs de futbol sala a la pista del poble i, especialment, el joc del malaguanyat FH, el millor futbolista que he vist mai.
Recordo quan ens vam tornar bojos per l’astronomia i, en ple hivern, ens passàvem hores mirant el cel, abrigats fins les celles.
Recordo les cues al cine Montecarlo per veure La guerra de las galaxias.
Recordo haver-me’n anat a dormir tardíssim per acabar un llibre de Los Hollister.
Recordo un llibre d’escola on sortien dues fotos de Ramón y Cajal. El meu company de taula deia convençut: Aquest és en Ramón i aquest és en Cajal.
I no acabaria mai d’escriure records d’aquesta pàtria perduda.
>>Bloc de l'autor
Recordo l’aparició de les llaunes de refresc: Coca-cola, Fanta, Tab... Tots en fèiem col•lecció.
Recordo una caixa de fusta vermella on el meu germà hi guardava un tresor desitjat i prohibit: pólvora.
Recordo haver anat a l’aeroport del Prat a veure com s’enlairaven els avions.
Recordo quan al poble van obrir un Frankfurt.
Recordo haver passejat amb la meva mare per la Avenida de la Luz. Em feia mitja por.
Recordo la il•lusió que em va fer el regal d’una pilota de cuir Adidas tango de color taronja.
Recordo el primer dia que vaig anar al parvulari. El nen del costat em va dir que es deia Sirena. Independentment d’això, vaig sentir-me molt infeliç.
Recordo quan vaig preguntar el significat de la paraula propina.
Recordo els apassionants torneigs estiuencs de futbol sala a la pista del poble i, especialment, el joc del malaguanyat FH, el millor futbolista que he vist mai.
Recordo quan ens vam tornar bojos per l’astronomia i, en ple hivern, ens passàvem hores mirant el cel, abrigats fins les celles.
Recordo les cues al cine Montecarlo per veure La guerra de las galaxias.
Recordo haver-me’n anat a dormir tardíssim per acabar un llibre de Los Hollister.
Recordo un llibre d’escola on sortien dues fotos de Ramón y Cajal. El meu company de taula deia convençut: Aquest és en Ramón i aquest és en Cajal.
I no acabaria mai d’escriure records d’aquesta pàtria perduda.
>>Bloc de l'autor
Núria Cisa
Me’n recordo del dia que vaig saltar dos cops per sobre una foguera. Tenia 8 anys, va ser la meva primera revetlla.
Me’n recordo quan anàvem a la platja en el vell taxi del Secalló.
Me’n recordo que havíem d’esperar dues hores per banyar-nos, tres si havíem dinat.
Me’n recordo de les migdiades d’estiu, no es podia parlar, ni fer soroll; l’àvia i la mama, dormien; nosaltres llegíem.
Me’n recordo que poder vaig poder llegir durant tres estiu seguits El asesinato de Rogelio Ackroyd perquè, d’un any per altre, no recordava qui era l’assassí, les pàgines eren de paper bíblia, calia anar amb molta cura.
Me’n recordo que quan arribàvem a Roda, el primer que fèiem era anar a menjar ametllons, ens enfilàvem per la soca arrugada i els tiràvem a terra, després els trencàvem sobre el piló de les “fletxes” que hi havia a l’entrada del poble. Quan tornàvem cap a casa les mans ens feien olor de closca verda i tendre.
Me’n recordo que l’avi i jo vam estar tres estius bicicleta amunt i avall pel carrer de l’Estanc; jo, per aprendre a anar-hi; ell, per ensenyar-me’n.
Me’n recordo que fèiem festa grossa el dia que per berenar ens compraven un Danone a l’estanc.
Me’n recordo de les excursions que fèiem cada any al Cucurull i a la Pedrera.
Recordo l’endemà del dia que la meva germana gran va fer la revàlida, va anar tot el dia a la platja amb una amiga, blanques com dos glops de llet, al dia següent passejaven per casa cobertes amb draps xops de vinagre per calmar la pell envermellida.
Me’n recordo que gairebé totes les dones grans del poble, cap al tard, treien la cadira al carrer i feien nuba. Els dits, torts com sarments, volaven i es cargolaven amb el fil i el ganxet, jo m’ho mirava sorpresa i embadalida.
Recordo el meu primer, i últim, glop de cervesa, jugàvem a fet i amagar mentre els grans prenien la fresca al carrer; suava i tenia set, a les fosques vaig agafar un got pensant que hi havia aigua, era cervesa. Ecccssss!
Recordo que quan s’acabava l’estiu, l’estiu següent semblava tan lluny!
>>Bloc de l'autora
Me’n recordo quan anàvem a la platja en el vell taxi del Secalló.
Me’n recordo que havíem d’esperar dues hores per banyar-nos, tres si havíem dinat.
Me’n recordo de les migdiades d’estiu, no es podia parlar, ni fer soroll; l’àvia i la mama, dormien; nosaltres llegíem.
Me’n recordo que poder vaig poder llegir durant tres estiu seguits El asesinato de Rogelio Ackroyd perquè, d’un any per altre, no recordava qui era l’assassí, les pàgines eren de paper bíblia, calia anar amb molta cura.
Me’n recordo que quan arribàvem a Roda, el primer que fèiem era anar a menjar ametllons, ens enfilàvem per la soca arrugada i els tiràvem a terra, després els trencàvem sobre el piló de les “fletxes” que hi havia a l’entrada del poble. Quan tornàvem cap a casa les mans ens feien olor de closca verda i tendre.
Me’n recordo que l’avi i jo vam estar tres estius bicicleta amunt i avall pel carrer de l’Estanc; jo, per aprendre a anar-hi; ell, per ensenyar-me’n.
Me’n recordo que fèiem festa grossa el dia que per berenar ens compraven un Danone a l’estanc.
Me’n recordo de les excursions que fèiem cada any al Cucurull i a la Pedrera.
Recordo l’endemà del dia que la meva germana gran va fer la revàlida, va anar tot el dia a la platja amb una amiga, blanques com dos glops de llet, al dia següent passejaven per casa cobertes amb draps xops de vinagre per calmar la pell envermellida.
Me’n recordo que gairebé totes les dones grans del poble, cap al tard, treien la cadira al carrer i feien nuba. Els dits, torts com sarments, volaven i es cargolaven amb el fil i el ganxet, jo m’ho mirava sorpresa i embadalida.
Recordo el meu primer, i últim, glop de cervesa, jugàvem a fet i amagar mentre els grans prenien la fresca al carrer; suava i tenia set, a les fosques vaig agafar un got pensant que hi havia aigua, era cervesa. Ecccssss!
Recordo que quan s’acabava l’estiu, l’estiu següent semblava tan lluny!
>>Bloc de l'autora
dimarts, 22 de juny del 2010
Lluís Castells
Recordo la gran nevada a Barcelona l’any 62, amb el meu pare obrint camí amb una pala davant de casa meva.
Recordo els estudis de batxillerat a la cooperativa “La Vanguardia Obrera” al barri d’Horta.
Recordo el cine-fòrum al Centre Parroquial d’Horta Els Lluïsos, on vàrem conèixer el que ens estava prohibit i també la filosofia de taverna que ens hauria de permetre canviar el món i que practicàvem davant d’un cafè a l’Ateneu, al bar Quimet i al Foment hortenc a tocar de la Plaça Eivissa.
Recordo les primeres noies i tota la teoria que sabíem sobre l’amor lliure.
Recordo els darrers anys del franquisme quan amb disset anys portava en un maletí propaganda de la CNT, davant dels “grisos”.
Recordo les Manifestacions dels anys 76 i 77 a Sant Boi i al passeig de Gràcia de Barcelona.
També recordo la manifestació el dia de l’assassinat de l’Ernest Lluch.
Recordo perfectament les mentides de la dreta i els incompliments de les esquerres.
Recordo les meves primeres revistes del “Popular Mechanics”, m’encantaven els seus esquemes i dibuixos.
Recordo que gràcies a aquesta revista i als “owners manual” de modelisme i electrònica vaig aprendre a llegir anglès i alemany.
Recordo el primer model d’avió que vaig construir quant era petit amb paper de seda i cartró, un “zero” japonès de la IIGM i a sobre volava perfectament.
Recordo també el primer model de vaixell que vaig fer, ja de més gran amb sistema de control per ràdio.
Recordo els meus viatges en moto amb una Bultaco metralla MKII, quan la indústria catalana del motor començava el seu declivi.
Recordo les vies del tramvia a la Plaça Eivissa i la pinya que vaig tenir amb una mobylette en passar-hi per sobre un dia de pluja.
Recordo també el somni de qualsevol jove aficionat de posseir una moto japonesa de 4 cilindres, no una Harley, Ducati o Benelli qualsevol.
Recordo que pensava que quan fos gran, molt gran, tindria una moto de “yayos”, una BMW. Ara encara no la tinc, ni ganes, continuo amb les japoneses.
Recordo els estudis de batxillerat a la cooperativa “La Vanguardia Obrera” al barri d’Horta.
Recordo el cine-fòrum al Centre Parroquial d’Horta Els Lluïsos, on vàrem conèixer el que ens estava prohibit i també la filosofia de taverna que ens hauria de permetre canviar el món i que practicàvem davant d’un cafè a l’Ateneu, al bar Quimet i al Foment hortenc a tocar de la Plaça Eivissa.
Recordo les primeres noies i tota la teoria que sabíem sobre l’amor lliure.
Recordo els darrers anys del franquisme quan amb disset anys portava en un maletí propaganda de la CNT, davant dels “grisos”.
Recordo les Manifestacions dels anys 76 i 77 a Sant Boi i al passeig de Gràcia de Barcelona.
També recordo la manifestació el dia de l’assassinat de l’Ernest Lluch.
Recordo perfectament les mentides de la dreta i els incompliments de les esquerres.
Recordo les meves primeres revistes del “Popular Mechanics”, m’encantaven els seus esquemes i dibuixos.
Recordo que gràcies a aquesta revista i als “owners manual” de modelisme i electrònica vaig aprendre a llegir anglès i alemany.
Recordo el primer model d’avió que vaig construir quant era petit amb paper de seda i cartró, un “zero” japonès de la IIGM i a sobre volava perfectament.
Recordo també el primer model de vaixell que vaig fer, ja de més gran amb sistema de control per ràdio.
Recordo els meus viatges en moto amb una Bultaco metralla MKII, quan la indústria catalana del motor començava el seu declivi.
Recordo les vies del tramvia a la Plaça Eivissa i la pinya que vaig tenir amb una mobylette en passar-hi per sobre un dia de pluja.
Recordo també el somni de qualsevol jove aficionat de posseir una moto japonesa de 4 cilindres, no una Harley, Ducati o Benelli qualsevol.
Recordo que pensava que quan fos gran, molt gran, tindria una moto de “yayos”, una BMW. Ara encara no la tinc, ni ganes, continuo amb les japoneses.
dilluns, 21 de juny del 2010
Pineda Vaquer
Recordo la taronjada Masquefina. Era fastigosa.
Recordo quan va començar la Guerra del Golf. Era Sant Antoni i jo anava disfressada d'holandesa en una carretel•la. Portava una faldilla de ratlles, un barret d'holandesa i dues trenes.
Recordo que, un any, els Reis em van portar una planxa de joguina. Em vaig enfadar molt perquè no es podia endollar ni s'escalfava ni res.
Recordo cremar-me del sol cada estiu i estirar la pell morta amb la punta dels dits. M'agradava molt.
Recordo ballar el pas-doble amb mon pare pujada als seus peus. Txim-pum, txim-pum, txim-pum.
Recordo la por que em feia el Sagrat Cor que tenia ma padrina Maria damunt de la calaixera. Em pensava que em vigilava.
Recordo quan em van treure els carnots. Sense anestèsia.
Recordo que un dia vaig jugar a ofegar formigues al safareig de ca ma tieta Roseta. Aquella nit no vaig poder dormir dels remordiments.
Recordo quan es va trencar la Unió Soviètica. Em va fer molta ràbia perquè vaig haver d'aprendre'm el nom d'un munt de països i capitals noves.
Recordo fer figueretes damunt d'un matalàs d'escuma que hi havia al terra de ca mon tiet Salvador. Un dia vaig tornar i ja no hi era.
Recordo un any en què els mestres van fer vaga durant quasi tot el curs. Em vaig fer un tip de jugar al carrer, aquell hivern.
Recordo quan van obrir la biblioteca del meu poble. Mai havia vist tants llibres junts.
Recordo que el meu dentista portava bermudes i xancles, a l'estiu.
Recordo un dia que li vaig preguntar a la meva mare quants anys tenia. Em va dir que en tenia trenta-dos i vaig pensar que eren molts.
Recordo que mon padrí Ramon es posava unes pinces de la roba als camalls dels pantalons quan anava en bicicleta. Em feia molta vergonya.
Recordo que els meus cosins de Valls van ser dels primers de tenir un ordinador. Era un Amstrad i quan hi anava m'hi deixaven jugar.
Recordo tornar a casa damunt dels sacs d'avellanes que mon pare portava en un remolc. Era com la carrossa d'una princesa.
Recordo dibuixar els sols amb una cara somrient.
Recordo que mon iaio Josep amagava els Intervíus sota dels coixins del sofà.
>>Bloc de l'autora
Recordo quan va començar la Guerra del Golf. Era Sant Antoni i jo anava disfressada d'holandesa en una carretel•la. Portava una faldilla de ratlles, un barret d'holandesa i dues trenes.
Recordo que, un any, els Reis em van portar una planxa de joguina. Em vaig enfadar molt perquè no es podia endollar ni s'escalfava ni res.
Recordo cremar-me del sol cada estiu i estirar la pell morta amb la punta dels dits. M'agradava molt.
Recordo ballar el pas-doble amb mon pare pujada als seus peus. Txim-pum, txim-pum, txim-pum.
Recordo la por que em feia el Sagrat Cor que tenia ma padrina Maria damunt de la calaixera. Em pensava que em vigilava.
Recordo quan em van treure els carnots. Sense anestèsia.
Recordo que un dia vaig jugar a ofegar formigues al safareig de ca ma tieta Roseta. Aquella nit no vaig poder dormir dels remordiments.
Recordo quan es va trencar la Unió Soviètica. Em va fer molta ràbia perquè vaig haver d'aprendre'm el nom d'un munt de països i capitals noves.
Recordo fer figueretes damunt d'un matalàs d'escuma que hi havia al terra de ca mon tiet Salvador. Un dia vaig tornar i ja no hi era.
Recordo un any en què els mestres van fer vaga durant quasi tot el curs. Em vaig fer un tip de jugar al carrer, aquell hivern.
Recordo quan van obrir la biblioteca del meu poble. Mai havia vist tants llibres junts.
Recordo que el meu dentista portava bermudes i xancles, a l'estiu.
Recordo un dia que li vaig preguntar a la meva mare quants anys tenia. Em va dir que en tenia trenta-dos i vaig pensar que eren molts.
Recordo que mon padrí Ramon es posava unes pinces de la roba als camalls dels pantalons quan anava en bicicleta. Em feia molta vergonya.
Recordo que els meus cosins de Valls van ser dels primers de tenir un ordinador. Era un Amstrad i quan hi anava m'hi deixaven jugar.
Recordo tornar a casa damunt dels sacs d'avellanes que mon pare portava en un remolc. Era com la carrossa d'una princesa.
Recordo dibuixar els sols amb una cara somrient.
Recordo que mon iaio Josep amagava els Intervíus sota dels coixins del sofà.
>>Bloc de l'autora
Daniel Ruiz-Trillo
Me'n recordo del gaspatxo de la Maruja.
Me'n recordo de les garotes del meu padrí.
Me'n recordo de les amanides de la meva tieta.
Me'n recordo del viatge a Venècia.
Me'n recordo de la primera migdiada, el primer passeig, el primer petó, el primer títol del Barça i la primera borratxera.
Me'n recordo, de petit, voltant en bici pel poble.
Me'n recordo de les primeres classes.
Me'n recordo de les excursions amb els amics.
Me'n recordo de quan fullejava el diari a la platja.
Me'n recordo de la veu de l'avi.
>>Web de l'autor
Me'n recordo de les garotes del meu padrí.
Me'n recordo de les amanides de la meva tieta.
Me'n recordo del viatge a Venècia.
Me'n recordo de la primera migdiada, el primer passeig, el primer petó, el primer títol del Barça i la primera borratxera.
Me'n recordo, de petit, voltant en bici pel poble.
Me'n recordo de les primeres classes.
Me'n recordo de les excursions amb els amics.
Me'n recordo de quan fullejava el diari a la platja.
Me'n recordo de la veu de l'avi.
>>Web de l'autor
divendres, 18 de juny del 2010
Maria C. Pons
Recordo el gust salat de les pipes que menjava vora el mar, que també feia olor de salat.
Recordo quan vaig arribar a Barcelona i no entenia que entre tota aquella gentada que transitava per la plaça Catalunya, ningú saludés ningú.
Recordo que els meus germans i jo corríem darrere el camió de l'home que venia sucs de pinya.
Recordo que una monja m'havia de posar una injecció i, com que jo plorava molt, em va renyar tot dient-me que quan al "Bon Jesús" el van clavar a la creu, ni es va immutar.
Recordo quan li deia al meu pare que jo volia ser índia, com les de les pel.lícules, i portar trenes.
Recordo quan el meu cosí em parlava del Che Guevara i del Lluís Llach.
Recordo quan l'home va arribar a la lluna, i jo no sabia com era possible allò d'anar a un lloc tan petit com una bola de formatge.
Recordo que em vaig enfadar quan els meus pares em van portar un ou ferrat de plàstic i no es podia menjar.
Recordo quan en Titi i jo fèiem uns enterraments solemnes, amb flors i tot, als petits insectes.
Recordo les nines de paper que la Teresa dibuixava, pintava i retallava, perquè eren millors que les meves.
Recordo un avió de plàstic de color blau que em vaig trobar al carrer i que la iaia no em va deixar endur.
Recordo que el meu germà petit tenia por d'una veïna que estava casada amb un "gris."
Recordo que no podia dormir després d'haver llegit una adaptació infantil d'una història de Sherlock Holmes.
Recordo la foto del meu avi a la tauleta de nit de la iaia.
Recordo que en Joan em va escriure una carta d'amor, en tinta verda i plena a vessar de cors, i que el professor la va interceptar.
Recordo que em passejava per la barana del terrat, i que a sota hi havia cinc pisos.
Recordo un dia que la meva germana Eva va caure de la trona i es va donar un cop al cap. La meva mare plorava.
Recordo la primera vegada que vaig veure "Sunset Boulevard", als tretze anys, i no puc oblidar aquella sensació de "tempus fugit"...
Recordo el neguit que em produïa la semblança fonètica entre "vella" i "bella".
Recordo el dia que el meu germà i jo escoltàvem Rolling Stones i Lou Reed mentre ens fotiem una ampolla de whisky Dick.
Recordo quan pensava que el dia del meu aniversari, per força tot havia d'anar bé.
Recordo "El Inmortal", que corria i corria, i mai no l'enxampaven.
Recordo l'Alfred, que es va morir als vint-i-tres anys.
Recordo quan la Carme i jo anàvem al metro per escoltar música en directe.
Recordo el meu primer mestre: el meu pare, que sabia de tot i de tot discutíem.
Recordo el vestit estampat de la meva cosina, que per mi era "el vestit d'ensaladilla".
Recordo la primera vegada que vaig veure casa meva, i em va venir a la memòria Villa Kunterbunt.
Recordo que matricular-se a la Universitat era com fer una marató o un via crucis.
Recordo el dia que el David em va deixar "El marino que perdió la gracia del mar" de Yukio Mishima i em va regalar un quadre d'algú que s'automutilava.
Recordo les històries antigues que m'explicava la meva mare: un veritable pou de la memòria.
Recordo quan vaig arribar a Barcelona i no entenia que entre tota aquella gentada que transitava per la plaça Catalunya, ningú saludés ningú.
Recordo que els meus germans i jo corríem darrere el camió de l'home que venia sucs de pinya.
Recordo que una monja m'havia de posar una injecció i, com que jo plorava molt, em va renyar tot dient-me que quan al "Bon Jesús" el van clavar a la creu, ni es va immutar.
Recordo quan li deia al meu pare que jo volia ser índia, com les de les pel.lícules, i portar trenes.
Recordo quan el meu cosí em parlava del Che Guevara i del Lluís Llach.
Recordo quan l'home va arribar a la lluna, i jo no sabia com era possible allò d'anar a un lloc tan petit com una bola de formatge.
Recordo que em vaig enfadar quan els meus pares em van portar un ou ferrat de plàstic i no es podia menjar.
Recordo quan en Titi i jo fèiem uns enterraments solemnes, amb flors i tot, als petits insectes.
Recordo les nines de paper que la Teresa dibuixava, pintava i retallava, perquè eren millors que les meves.
Recordo un avió de plàstic de color blau que em vaig trobar al carrer i que la iaia no em va deixar endur.
Recordo que el meu germà petit tenia por d'una veïna que estava casada amb un "gris."
Recordo que no podia dormir després d'haver llegit una adaptació infantil d'una història de Sherlock Holmes.
Recordo la foto del meu avi a la tauleta de nit de la iaia.
Recordo que en Joan em va escriure una carta d'amor, en tinta verda i plena a vessar de cors, i que el professor la va interceptar.
Recordo que em passejava per la barana del terrat, i que a sota hi havia cinc pisos.
Recordo un dia que la meva germana Eva va caure de la trona i es va donar un cop al cap. La meva mare plorava.
Recordo la primera vegada que vaig veure "Sunset Boulevard", als tretze anys, i no puc oblidar aquella sensació de "tempus fugit"...
Recordo el neguit que em produïa la semblança fonètica entre "vella" i "bella".
Recordo el dia que el meu germà i jo escoltàvem Rolling Stones i Lou Reed mentre ens fotiem una ampolla de whisky Dick.
Recordo quan pensava que el dia del meu aniversari, per força tot havia d'anar bé.
Recordo "El Inmortal", que corria i corria, i mai no l'enxampaven.
Recordo l'Alfred, que es va morir als vint-i-tres anys.
Recordo quan la Carme i jo anàvem al metro per escoltar música en directe.
Recordo el meu primer mestre: el meu pare, que sabia de tot i de tot discutíem.
Recordo el vestit estampat de la meva cosina, que per mi era "el vestit d'ensaladilla".
Recordo la primera vegada que vaig veure casa meva, i em va venir a la memòria Villa Kunterbunt.
Recordo que matricular-se a la Universitat era com fer una marató o un via crucis.
Recordo el dia que el David em va deixar "El marino que perdió la gracia del mar" de Yukio Mishima i em va regalar un quadre d'algú que s'automutilava.
Recordo les històries antigues que m'explicava la meva mare: un veritable pou de la memòria.
dimarts, 15 de juny del 2010
Elisa Clavé Bullich
Recordo els esmorzars dels diumenges amb xocolata desfeta i croissants. Recordo com ens barallàvem per repartir-nos els croissants que la mare havia tallat a trossets, perquè ningú volia les puntes.
Recordo haver jugat a tirar els gats enlaire des de sobre un tractor perquè ens agradava veure com sempre, increïblement, queien drets de quatre potes.
Recordo que per decidir qui li tocava “parar” a qualsevol joc que volguéssim jugar, anàvem a l’hort i arrancàvem una pastanaga cadascú, el que la treia més grossa parava. I també recordo la bronca que ens va caure el dia que la meva padrina es va adonar de les poques pastanagues que quedaven sota terra.
Recordo la meva primera pel•lícula al cinema, va ser ET, i vaig plorar moltíssim.
Recordo els viatges amb un R6 grana, a les 3 de la tarda, amb tovalloles enganxades a les finestres per tapar el sol, contant els cotxes vermells que circulaven en direcció contrària i amb el casette de Xesco Boix a tot drap, que sonava una vegada i una altra.
Recordo el cel estrellat de les nits d’estiu quan preníem la fresca.
Recordo el meu berenar preferit als estius, pa amb oli i nesquik.
Recordo que un company de classe es va posar la sopa a la butxaca de la bata i els va fer creure que se l’havia menjada. A la tarda, l’aula feia molta pudor a sopa de col•le.
Recordo que una vegada em van enganxar menjant xiclet a classe de llengua i el professor em va fer sortir a la pissarra i escriure una definició de xiclet i em vaig inventar una cosa semblant a “goma masticable que entretiene la boca y fortalece las mandíbulas”.
Recordo que val la pena dedicar temps a recordar…
Recordo haver jugat a tirar els gats enlaire des de sobre un tractor perquè ens agradava veure com sempre, increïblement, queien drets de quatre potes.
Recordo que per decidir qui li tocava “parar” a qualsevol joc que volguéssim jugar, anàvem a l’hort i arrancàvem una pastanaga cadascú, el que la treia més grossa parava. I també recordo la bronca que ens va caure el dia que la meva padrina es va adonar de les poques pastanagues que quedaven sota terra.
Recordo la meva primera pel•lícula al cinema, va ser ET, i vaig plorar moltíssim.
Recordo els viatges amb un R6 grana, a les 3 de la tarda, amb tovalloles enganxades a les finestres per tapar el sol, contant els cotxes vermells que circulaven en direcció contrària i amb el casette de Xesco Boix a tot drap, que sonava una vegada i una altra.
Recordo el cel estrellat de les nits d’estiu quan preníem la fresca.
Recordo el meu berenar preferit als estius, pa amb oli i nesquik.
Recordo que un company de classe es va posar la sopa a la butxaca de la bata i els va fer creure que se l’havia menjada. A la tarda, l’aula feia molta pudor a sopa de col•le.
Recordo que una vegada em van enganxar menjant xiclet a classe de llengua i el professor em va fer sortir a la pissarra i escriure una definició de xiclet i em vaig inventar una cosa semblant a “goma masticable que entretiene la boca y fortalece las mandíbulas”.
Recordo que val la pena dedicar temps a recordar…
Isabel Figueras
Recordo al meu avi fent soroll amb la capseta d’anissos blancs.
Me’n recordo de la meva cosina Marta rebre’m amb els braços ben oberts al final del passadís de casa els avis.
Me’n recordo de coses lletges, de quan era petita.
Recordo el meu gat damunt la meva falda, fent runrun mentre jo l’acariciava, era taaaaant suau.
Recordo el primer moment de veure al meu fill, sortint de mi. I recordo que vaig dir: "és el millor que he fet mai!!"
Recordo unes ulleres de sol de plàstic verd.
Recordo la màquina de fer fotos de fira, quan disparaves et sortia l’objectiu de cop fent un sorollet.
Recordo la meva àvia Isabel dient-me que tant és a què et dediquis, l’important és fer-ho el millor que sàpigues.
Recordo la meva àvia Maria repartint galetes als néts.
Recordo els tomàquets de secar penjats.
Recordo molts malsons.
Recordo el meu primer dia a la Coral.
Me’n recordo de la meva cosina Marta rebre’m amb els braços ben oberts al final del passadís de casa els avis.
Me’n recordo de coses lletges, de quan era petita.
Recordo el meu gat damunt la meva falda, fent runrun mentre jo l’acariciava, era taaaaant suau.
Recordo el primer moment de veure al meu fill, sortint de mi. I recordo que vaig dir: "és el millor que he fet mai!!"
Recordo unes ulleres de sol de plàstic verd.
Recordo la màquina de fer fotos de fira, quan disparaves et sortia l’objectiu de cop fent un sorollet.
Recordo la meva àvia Isabel dient-me que tant és a què et dediquis, l’important és fer-ho el millor que sàpigues.
Recordo la meva àvia Maria repartint galetes als néts.
Recordo els tomàquets de secar penjats.
Recordo molts malsons.
Recordo el meu primer dia a la Coral.
Núria Iceta
Recordo un cotxe ple de coixins, encara dins el plàstic, en un vaixell cap a Menorca.
Recordo que ens havíem deixat les claus.
Recordo l’olor de petroli del barco. I el mareig que encara durava quan esmorzàvem l’entrepà de sobrassada i formatge a l’American bar acabat d’obrir. Ara hi vaig en avió, però he mantingut la passió per un entrepà clarament sobrevalorat.
Recordo saltar de les roques a l’Arenal de’n Castell cridant Odíiiiiiiiiin.
Recordo ser la més petita, i voler estar a l’alçada.
Recordo el meu pare cridant “la orza, la orza!!” davant l’astorament dels banyistes.
Recordo trencar cargolins amb una pedra perquè el meu pare els enganxés a l’ham. Un fàstic. Recordo que sí m’agradava anar a collir-los, a les mates de fonoll prop de casa.
Recordo que els peixos que picaven eren molt petits. I que no m’agradava menjar-me’ls.
Recordo les timbes, amb Lucio Dalla.
Recordo el rassss rassss de l’escombra de la iaia Cecília a la terrassa, a primera hora del matí.
Recordo el flap-flap de les xancletes, que ningú més no portava.
Recordo les meves primeres avarques a mida, de Can Servera, i el dibuix del peu fet amb paper de seda i boli bic. I recordo haver vist, anys després, en Carmelo Servera a la processó de l’encontre d’Es Mercadal.
Recordo l’excitació de la platja, a es fosquet, amb el cos moll, el ventet, i el teló de fons del mar. I recordo que xerràvem i cantàvem, no hi ha havia ipods, llavors.
Recordo no saber en quin dia vivia.
Recordo haver passat por de voler seguir el meu germà en les nostres expedicions marítimes, amb ulleres i peus d’ànec que sentia pesaaats, pesaaaaats.
Recordo el dia que van matar Miguel Ángel Blanco, érem al paradís, a l’Olla, en un lloc totalment inadequat per a la tragèdia.
Recordo dividir mentalment el calendari, amb unes fites marcades per uns bitllets de barco. Ara també ho faig, però ja no hi ha bitllets sinó correus electrònics, salconduits per pujar a un avió.
Recordo coses que no he viscut, i no recordo coses que sí que he viscut.
Recordo que ens havíem deixat les claus.
Recordo l’olor de petroli del barco. I el mareig que encara durava quan esmorzàvem l’entrepà de sobrassada i formatge a l’American bar acabat d’obrir. Ara hi vaig en avió, però he mantingut la passió per un entrepà clarament sobrevalorat.
Recordo saltar de les roques a l’Arenal de’n Castell cridant Odíiiiiiiiiin.
Recordo ser la més petita, i voler estar a l’alçada.
Recordo el meu pare cridant “la orza, la orza!!” davant l’astorament dels banyistes.
Recordo trencar cargolins amb una pedra perquè el meu pare els enganxés a l’ham. Un fàstic. Recordo que sí m’agradava anar a collir-los, a les mates de fonoll prop de casa.
Recordo que els peixos que picaven eren molt petits. I que no m’agradava menjar-me’ls.
Recordo les timbes, amb Lucio Dalla.
Recordo el rassss rassss de l’escombra de la iaia Cecília a la terrassa, a primera hora del matí.
Recordo el flap-flap de les xancletes, que ningú més no portava.
Recordo les meves primeres avarques a mida, de Can Servera, i el dibuix del peu fet amb paper de seda i boli bic. I recordo haver vist, anys després, en Carmelo Servera a la processó de l’encontre d’Es Mercadal.
Recordo l’excitació de la platja, a es fosquet, amb el cos moll, el ventet, i el teló de fons del mar. I recordo que xerràvem i cantàvem, no hi ha havia ipods, llavors.
Recordo no saber en quin dia vivia.
Recordo haver passat por de voler seguir el meu germà en les nostres expedicions marítimes, amb ulleres i peus d’ànec que sentia pesaaats, pesaaaaats.
Recordo el dia que van matar Miguel Ángel Blanco, érem al paradís, a l’Olla, en un lloc totalment inadequat per a la tragèdia.
Recordo dividir mentalment el calendari, amb unes fites marcades per uns bitllets de barco. Ara també ho faig, però ja no hi ha bitllets sinó correus electrònics, salconduits per pujar a un avió.
Recordo coses que no he viscut, i no recordo coses que sí que he viscut.
dilluns, 14 de juny del 2010
Jordi Jiménez
Recordo coses que no vull recordar.
Oblido coses que voldria recordar.
Penso en coses que no sé si mai han existit.
Imagino un passat que és una barreja de records i desitjos.
Durant un escrit tot es pot fer realitat:
Recordo ser un pintor de renom, amb un futur prometedor i amb una fundació, subvencionada per la generalitat, al bell mig de Barcelona, a Aragó, entre Passeig de Gràcia i la Rambla Catalunya.
Recordo ser un fanàtic dels esports. Recordo tenir un cos esbelt, una figura bonica i una salut de ferro.
També recordo escriure llibres. Tenir una memòria d'elefant i uns coneixements fóra del comú.
Recordo ser el centre de totes les tertúlies. Recordo el meu dó innat per la paraula i la capacitat de raonar els meus pensaments.
Tinc altres records més petits, també.
Recordo el meu pare venint totes les tardes a buscar-me a l’escola.
Recordo que de més gran fins i tot ens havíem fet bons amics i anavem al bar de sota casa a fer-la petar una estona.
Recordo que mentrestant la mare ens esperava a casa i sempre rebia al meu pare amb un petó enorme, s’estimaven.
Recordo l’escola.
Recordo el pati.
Recordo tots el nens jugant a futbol. A les tries dels equips sempre se’m rifaven, perquè jo era bo en totes les posicions.
Recordo ser un bon estudiant i sempre fer els deures a temps. No obstant tenia molts amics i mai em quedava sol a les excursions, sempre hi havia algú que volia anar de parella amb mi a l’autobús.
M’agrada seguir recordant que vaig ser un nen.
I així, entre records de veritat, oblido les mentides de la vida.
>>Bloc de l'autor
Oblido coses que voldria recordar.
Penso en coses que no sé si mai han existit.
Imagino un passat que és una barreja de records i desitjos.
Durant un escrit tot es pot fer realitat:
Recordo ser un pintor de renom, amb un futur prometedor i amb una fundació, subvencionada per la generalitat, al bell mig de Barcelona, a Aragó, entre Passeig de Gràcia i la Rambla Catalunya.
Recordo ser un fanàtic dels esports. Recordo tenir un cos esbelt, una figura bonica i una salut de ferro.
També recordo escriure llibres. Tenir una memòria d'elefant i uns coneixements fóra del comú.
Recordo ser el centre de totes les tertúlies. Recordo el meu dó innat per la paraula i la capacitat de raonar els meus pensaments.
Tinc altres records més petits, també.
Recordo el meu pare venint totes les tardes a buscar-me a l’escola.
Recordo que de més gran fins i tot ens havíem fet bons amics i anavem al bar de sota casa a fer-la petar una estona.
Recordo que mentrestant la mare ens esperava a casa i sempre rebia al meu pare amb un petó enorme, s’estimaven.
Recordo l’escola.
Recordo el pati.
Recordo tots el nens jugant a futbol. A les tries dels equips sempre se’m rifaven, perquè jo era bo en totes les posicions.
Recordo ser un bon estudiant i sempre fer els deures a temps. No obstant tenia molts amics i mai em quedava sol a les excursions, sempre hi havia algú que volia anar de parella amb mi a l’autobús.
M’agrada seguir recordant que vaig ser un nen.
I així, entre records de veritat, oblido les mentides de la vida.
>>Bloc de l'autor
diumenge, 13 de juny del 2010
Tina Vallès
Recordo passar totes les vacances amb els avis a Montblanc.
Recordo anar a comprar la coca tova de Cal Torrelles a les nou en punt, just quan obrien i la flaire de pa ens arribava per la galeria.
Recordo que el diari valia vint duros i em semblava molt.
Recordo les eines de rellotgeria de l’abuelito.
Recordo l’estoig de manicura de quadrets rosats i morats de l’abuelita.
Recordo l’olor d’estufa que feia la casa dels avis de Vilaverd.
Recordo la cuineta de joguina de casa els avis plena de pols i quisca.
Recordo el gat blanc i negre que menjava macarrons i feia companyia a l’avi ja vidu.
Recordo veure les cigonyes al campanar de Santa Maria amb binocles des del terrat de casa els abuelitos.
Recordo els clients per a mi estranys de l’abuelito que venien amb rellotges espatllats i pagaven amb caixes plenes de fruita o conills acabats de matar.
Recordo que ma germana feia poblats de plastilina a la taula supletòria del taller de l’abuelito.
Recordo els plànols que fèiem de casa els abuelos.
Recordo que venia la tia Juana parlava arrugant molt el nas.
Recordo la mobilette del tiet Anton amb una caixa de fruita lligada al darrere.
Recordo que l’avi parlava cridant als Quatre Cantons.
Recordo les mans de la iaia pelant la mandarina per Nadal.
Recordo la cartilla de Caja Madrid que sobresortia de la butxaca de la camisa de l’avi.
Recordo que em vaig trencar les dents a la piscina-bassa de Les Roquetes.
Recordo les excursions de mitja tarda amb els avis a la Font del Ferro en el Citroën-cafetera sempre en primera.
Recordo anar a comprar patates i botifarra a Prades i dedicar-hi tot el dia.
Recordo la cleca que em va clavar la iaia als gronxadors de la plaça de l’Església de Vilaverd.
Recordo l’abuelita asseguda al balcó del menjador gran mirant la gent que passava pel carrer Major.
Recordo el quarto fosc de l’abuelito i tots els seus estris de fotografia.
Recordo les patates xips que feia l’abuelita.
Recordo badar enganxada als vidres de la jogueteria de Ca la Sisqueta.
Recordo comprar un tebeo a Ca l’Agapito.
Recordo l’espardenyeria de la Isabel i les clientes enganlindonades emprovant-se espardenyes minúscules.
Recordo que tiràvem agulles d’estendre als vianants des del balcó del taller de l’abuelo.
Recordo les desenes de tic-tacs diferents sonant dia i nit.
Recordo la pica de pedra de la cuina sempre amb restes d’enciam i de peles de patata.
Recordo les cortines de quadrets que tapaven el cubell de la brossa.
Recordo els discos de Glenn Miller i Vivaldi.
Recordo els llibres sobre volcans i egiptologia i els manuals de rellotgeria, ràdio i televisors.
Recordo que l’abuelo deia sempre la paraula autodidacte.
Recordo els dits de l’abuela fent ganxet i comptant punts.
Recordo tots i cadascun dels tapets que guarnien la casa.
Recordo aprendre a fer ganxet a desgrat.
Recordo anar a La Baldufa a comprar papers, llapis de colors i contes, i recordo la piga gegant de la mestressa.
Recordo anar a Cal Pinyol a comprar roba i el mostrador amb piles i piles de peces per plegar, tot desordenat.
Recordo per Setmana Santa el misteri del Crist al taüt de vidre amb un palmó gegant a l’entrada de casa els abuelos.
Recordo comptar les vespes descalces per Dijous Sant.
Recordo el soroll que feien els armats desfilant per carrer Major, alguns amb mitjons d’esport blancs sota les sandàlies romanes, i recordo les seves cames peludes i les seves cares serioses.
Recordo el vell Roca fent ballar la geganta tot suat i vermell.
Recordo que comprava postals de Montblanc a Cal Vives per enviar-les als pares.
Recordo que l’Auri i l’Olga em van ensenyar a anar en bicicleta.
Recordo la llibertat de travessar les muralles pedalejant.
Recordo l’olor del banyador després d’anar a la piscina i la gana de llop de després d’haver nedat.
Recordo que els abuelos no tenien ni dutxa ni banyera i ens banyàvem en un cossi.
Recordo el pollastre al ajillo de l’abuela i les seves truites de patata sense ceba «per a les nenes».
Recordo que l’abuelo feia fotos de Montblanc que ell hauria volgut que es convertissin en postals.
Recordo que l’abuela em tallava les ungles dels dits dels peus i no em feia mai mal.
Recordo l’olor de l’habitació dels abuelos i el mirall de l’armari i els bitllets de cinc mil pessetes amagats entre les tovalloles i els llençols.
Recordo un milió de coses més, com més n’escric més en recordo.
Recordo recordar tot això que ara recordo i molt més durant l’enterrament de l’abuelo, primer, i de l’abuela, uns quants anys (massa per a ella) després.
>>Bloc de l'autora
Recordo anar a comprar la coca tova de Cal Torrelles a les nou en punt, just quan obrien i la flaire de pa ens arribava per la galeria.
Recordo que el diari valia vint duros i em semblava molt.
Recordo les eines de rellotgeria de l’abuelito.
Recordo l’estoig de manicura de quadrets rosats i morats de l’abuelita.
Recordo l’olor d’estufa que feia la casa dels avis de Vilaverd.
Recordo la cuineta de joguina de casa els avis plena de pols i quisca.
Recordo el gat blanc i negre que menjava macarrons i feia companyia a l’avi ja vidu.
Recordo veure les cigonyes al campanar de Santa Maria amb binocles des del terrat de casa els abuelitos.
Recordo els clients per a mi estranys de l’abuelito que venien amb rellotges espatllats i pagaven amb caixes plenes de fruita o conills acabats de matar.
Recordo que ma germana feia poblats de plastilina a la taula supletòria del taller de l’abuelito.
Recordo els plànols que fèiem de casa els abuelos.
Recordo que venia la tia Juana parlava arrugant molt el nas.
Recordo la mobilette del tiet Anton amb una caixa de fruita lligada al darrere.
Recordo que l’avi parlava cridant als Quatre Cantons.
Recordo les mans de la iaia pelant la mandarina per Nadal.
Recordo la cartilla de Caja Madrid que sobresortia de la butxaca de la camisa de l’avi.
Recordo que em vaig trencar les dents a la piscina-bassa de Les Roquetes.
Recordo les excursions de mitja tarda amb els avis a la Font del Ferro en el Citroën-cafetera sempre en primera.
Recordo anar a comprar patates i botifarra a Prades i dedicar-hi tot el dia.
Recordo la cleca que em va clavar la iaia als gronxadors de la plaça de l’Església de Vilaverd.
Recordo l’abuelita asseguda al balcó del menjador gran mirant la gent que passava pel carrer Major.
Recordo el quarto fosc de l’abuelito i tots els seus estris de fotografia.
Recordo les patates xips que feia l’abuelita.
Recordo badar enganxada als vidres de la jogueteria de Ca la Sisqueta.
Recordo comprar un tebeo a Ca l’Agapito.
Recordo l’espardenyeria de la Isabel i les clientes enganlindonades emprovant-se espardenyes minúscules.
Recordo que tiràvem agulles d’estendre als vianants des del balcó del taller de l’abuelo.
Recordo les desenes de tic-tacs diferents sonant dia i nit.
Recordo la pica de pedra de la cuina sempre amb restes d’enciam i de peles de patata.
Recordo les cortines de quadrets que tapaven el cubell de la brossa.
Recordo els discos de Glenn Miller i Vivaldi.
Recordo els llibres sobre volcans i egiptologia i els manuals de rellotgeria, ràdio i televisors.
Recordo que l’abuelo deia sempre la paraula autodidacte.
Recordo els dits de l’abuela fent ganxet i comptant punts.
Recordo tots i cadascun dels tapets que guarnien la casa.
Recordo aprendre a fer ganxet a desgrat.
Recordo anar a La Baldufa a comprar papers, llapis de colors i contes, i recordo la piga gegant de la mestressa.
Recordo anar a Cal Pinyol a comprar roba i el mostrador amb piles i piles de peces per plegar, tot desordenat.
Recordo per Setmana Santa el misteri del Crist al taüt de vidre amb un palmó gegant a l’entrada de casa els abuelos.
Recordo comptar les vespes descalces per Dijous Sant.
Recordo el soroll que feien els armats desfilant per carrer Major, alguns amb mitjons d’esport blancs sota les sandàlies romanes, i recordo les seves cames peludes i les seves cares serioses.
Recordo el vell Roca fent ballar la geganta tot suat i vermell.
Recordo que comprava postals de Montblanc a Cal Vives per enviar-les als pares.
Recordo que l’Auri i l’Olga em van ensenyar a anar en bicicleta.
Recordo la llibertat de travessar les muralles pedalejant.
Recordo l’olor del banyador després d’anar a la piscina i la gana de llop de després d’haver nedat.
Recordo que els abuelos no tenien ni dutxa ni banyera i ens banyàvem en un cossi.
Recordo el pollastre al ajillo de l’abuela i les seves truites de patata sense ceba «per a les nenes».
Recordo que l’abuelo feia fotos de Montblanc que ell hauria volgut que es convertissin en postals.
Recordo que l’abuela em tallava les ungles dels dits dels peus i no em feia mai mal.
Recordo l’olor de l’habitació dels abuelos i el mirall de l’armari i els bitllets de cinc mil pessetes amagats entre les tovalloles i els llençols.
Recordo un milió de coses més, com més n’escric més en recordo.
Recordo recordar tot això que ara recordo i molt més durant l’enterrament de l’abuelo, primer, i de l’abuela, uns quants anys (massa per a ella) després.
>>Bloc de l'autora
Isabel Obiols
Recordo que la primera paraula llarga i complicada que vaig aprendre va ser festamanastació. Era cap al 1977 i ens acabàvem de mudar a un pis del carrer Ferran, al costat de la plaça Sant Jaume.
Recordo i no recordo els txèbili-quèbilis. Recordo que, quan m’enfadava, amenaçava la família que me n’aniria amb ells. No recordo qui eren, ni quin aspecte tenien, ni d’on vaig treure’n el nom.
Recordo que durant una època vaig compartir habitació amb la meva germana Maria. De nits ella es quedava llegint fins tard, però fèiem torns per aixecar-nos a apagar el llum. Un dia, que jo ja dormia, la Maria em va despertar perquè em tocava a mi. Em vaig mig incorporar i vaig intentar arribar a l’interruptor amb un gest, apuntant-lo a distància amb els dos índexs. Recordo que no va funcionar i que per un moment no ho vaig entendre.
Recordo la Carme Gotsens, la nostra mestra de tercer, dient-me que si no callava m’enviaria en globus a la Cotxinxina.
Recordo el Quico Sabaté i el meu pare preparant clares de cervesa amb gasosa en un porró a la cuina de Saifores. Quan queia el sol, seien al pati del darrere i bevien a galet. Començaven les vacances.
Recordo les celebracions familiars. Quan brindàvem amb cava, algú feia “ji ji ji”, així, forçant un riure i tirant el cap enrere en un gest afectat, “com fan a les pel•lícules”. Acabàvem tots rient, però ara de veritat.
Recordo quan la meva mare cuinava un plat especial. Un cop a taula, abans que ningú pogués dir res, ella ja ho havia fet: “Mmmmh, que bo!”
Recordo el primer cop que vaig tenir por llegint un llibre. Em vaig espantar tant que vaig tancar-lo de cop i el vaig amagar a l’estanteria de l’habitació per no veure’l. El vaig exhumar al cap d’uns deu anys. Era un llibre de contes del tros de pa del Gerald Durrell.
Recordo el dia que vam gravar una cançó per la careta d’una sèrie de TV3 amb els nens de l’escola de música del Zeleste i el Manel Joseph. Quan arribaven els aguts, em feien callar. Després, a la sèrie hi van posar una peça instrumental.
Recordo un monitor d’unes colònies d’aquelles que organitzava l’Ajuntament. Els vespres ens feia parlar, com si fóssim petits adults, de coses serioses. Me’n recordo sovint, d’aquell monitor. David, crec que es deia.
Recordo que la meva germana Joana em va portar amb ella i els seus amics a veure el concert del Bruce Springsteen al Camp Nou, l'estiu de 1988. Recordo el tiet Josep dient que un individu que es feia dir The Boss per força havia de ser un impresentable. Recordo que era impossible enfadar-se amb el tiet Josep.
Recordo un vespre a l’Autònoma que, amb l’Eduard, anàvem a buscar els Catalans per tornar a casa. L’Eduard va dir que podia comptar els seus amics amb els dits d’una mà. Recordo que va afegir que jo era un d’aquells dits. Era hivern i feia força fred, però vaig notar una escalforeta que encara dura.
Recordo i no recordo els txèbili-quèbilis. Recordo que, quan m’enfadava, amenaçava la família que me n’aniria amb ells. No recordo qui eren, ni quin aspecte tenien, ni d’on vaig treure’n el nom.
Recordo que durant una època vaig compartir habitació amb la meva germana Maria. De nits ella es quedava llegint fins tard, però fèiem torns per aixecar-nos a apagar el llum. Un dia, que jo ja dormia, la Maria em va despertar perquè em tocava a mi. Em vaig mig incorporar i vaig intentar arribar a l’interruptor amb un gest, apuntant-lo a distància amb els dos índexs. Recordo que no va funcionar i que per un moment no ho vaig entendre.
Recordo la Carme Gotsens, la nostra mestra de tercer, dient-me que si no callava m’enviaria en globus a la Cotxinxina.
Recordo el Quico Sabaté i el meu pare preparant clares de cervesa amb gasosa en un porró a la cuina de Saifores. Quan queia el sol, seien al pati del darrere i bevien a galet. Començaven les vacances.
Recordo les celebracions familiars. Quan brindàvem amb cava, algú feia “ji ji ji”, així, forçant un riure i tirant el cap enrere en un gest afectat, “com fan a les pel•lícules”. Acabàvem tots rient, però ara de veritat.
Recordo quan la meva mare cuinava un plat especial. Un cop a taula, abans que ningú pogués dir res, ella ja ho havia fet: “Mmmmh, que bo!”
Recordo el primer cop que vaig tenir por llegint un llibre. Em vaig espantar tant que vaig tancar-lo de cop i el vaig amagar a l’estanteria de l’habitació per no veure’l. El vaig exhumar al cap d’uns deu anys. Era un llibre de contes del tros de pa del Gerald Durrell.
Recordo el dia que vam gravar una cançó per la careta d’una sèrie de TV3 amb els nens de l’escola de música del Zeleste i el Manel Joseph. Quan arribaven els aguts, em feien callar. Després, a la sèrie hi van posar una peça instrumental.
Recordo un monitor d’unes colònies d’aquelles que organitzava l’Ajuntament. Els vespres ens feia parlar, com si fóssim petits adults, de coses serioses. Me’n recordo sovint, d’aquell monitor. David, crec que es deia.
Recordo que la meva germana Joana em va portar amb ella i els seus amics a veure el concert del Bruce Springsteen al Camp Nou, l'estiu de 1988. Recordo el tiet Josep dient que un individu que es feia dir The Boss per força havia de ser un impresentable. Recordo que era impossible enfadar-se amb el tiet Josep.
Recordo un vespre a l’Autònoma que, amb l’Eduard, anàvem a buscar els Catalans per tornar a casa. L’Eduard va dir que podia comptar els seus amics amb els dits d’una mà. Recordo que va afegir que jo era un d’aquells dits. Era hivern i feia força fred, però vaig notar una escalforeta que encara dura.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
