dijous, 23 de setembre de 2010

Malami Amoro

Me'n recordo, com amb el convenciment que mai no em tornaria a passar, vaig començar a sentir, després de molt de temps d’insensibilitat, sentiments apassionats, profunds, càlids, absurds, incontrolables....

I com oblidar, entre plat i plat, el primer i inesperat desengany i el primer i massa sincer “no t’estimo”.

I com no recordar, escoltant aquella “increïble” cançó, el segon i menys inesperat desengany i el segon i innecessari “no t’estimo”.

I segueixo al seu costat, mentre espero el que ha de ser el darrer desengany.